Papa Dionís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 23:
== Biografia ==
Segons les dades del ''[[Liber Pontificalis
=== Pontificat ===
Després del martiri de Sixt II, la seu diocesana romana va restar vacant durant un any a causa de les [[Persecució dels cristians|persecucions]] que es duien a terme contra els cristians, que va impossibilitat realitzar l'elecció d'un pontífex. Quan va començar a disminuir la intensitat, el [[22 de juliol]] del [[259]] Dionís va ser elegit bisbe de Roma. Això succeeix pocs mesos abans de la fi de la persecució mitjançant d'un edicte de tolerància de [[Gal·liè]], que va donar certa estabilitat i una existència legal a l'església, que va aconseguir recuperar els seus edificis, terres —com els cementiris— i altres béns, que Dionís va començar a administrar i a posar en ordre després de la desestructuració provocada per l'emperador [[Valerià I]].{{Sfn|Kirsch|1913|p=}} El ''Liber Pontificalis'', de fet, diu que Dionís va dur a terme una sèrie d'assignacions d'esglésies i cementiris als sacerdots, així com de les [[Parròquia eclesiàstica|parròquies]] de la diòcesi, una afirmació que va Louis Duchesne va entendre com l'organització eclesiàstica de la ciutat de Roma,{{sfn|Loomis|1916|p=32}} assignant cementiris suburbans a les esglésies —de fet la paraula parròquia denota un caràcter rural—, així com els límits de les diòcesis incloses dins de la metropolitana, que era potestat del bisbe de Roma.
Vers el 260, el bisbe Dionís d'Alexandria va escriure una carta a [[Ammoni d'Alexandria (religiós)|Ammoni]] i Eufranor en contra del [[sabel·lianisme]], on s'expressà de forma inexacta sobre el
Seguint antigues tradicions, Dionís va estendre la seva atenció als fidels ubicats en terres llunyanes, n'és un exemple la dedicació que va tenir amb els cristians de la [[Capadòcia (província romana)|Capadòcia]], que es trobaven amenaçats per les incursions dels pobles [[gots]]. El papa va enviar una carta de consol a l'església de [[Cesarea de Palestina|Cesàrea]] i els va remetre una important suma de diners a través de missatges per a la redempció dels cristians esclaus. També consta que va rebre una carta circular sobre els debats que hi hagué al Gran Sínode d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], on es va deposar a [[Pau de Samòsata]].{{Sfn|Kirsch|1913|p=}}
|