Revisió del 01:11, 4 ago 2018 modifica Sorenike (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.489 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 00:35, 5 ago 2018 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot treu enllaç igual al text enllaçat Edició següent →
Línia 23: == Biografia == Segons les dades del ''[[Liber Pontificalis\|]]''~~Liber Pontificalis'']]~~,{{sfn\|Loomis\|1916\|p=32}} no se sap res dels seus orígens familiars, només que prèviament a la seva elecció consta que era un prevere de l'església romana. Durant l'exercici d'[[Papa Esteve\|Esteve]] ([[254]]-[[257]]){{sfn\|Herzog\|Schaff\|Hauck\|1909\|p=437}}{{Sfn\|Kirsch\|1913\|p=}} va prendre part a la controvèrsia sobre la validesa dels [[Rebaptisme\|bateigs herètics]], al costat del seu company prevere Filemó. En aquest afer, li va adreçar una carta [[Dionís d'Alexandria (bisbe)\|Dionís, bisbe d'Alexandria]], on és descrit com un destacat estudiós. Va seguir mantenint correspondència amb el bisbe, que durant el pontificat de [[Papa Sixt II\|Sixt II]] ([[257]]-[[258\|58]]), que li va adreçar una nova carta que tractava sobre un tal Lucià, la identitat del qual és una incògnita. === Pontificat === Després del martiri de Sixt II, la seu diocesana romana va restar vacant durant un any a causa de les [[Persecució dels cristians\|persecucions]] que es duien a terme contra els cristians, que va impossibilitat realitzar l'elecció d'un pontífex. Quan va començar a disminuir la intensitat, el [[22 de juliol]] del [[259]] Dionís va ser elegit bisbe de Roma. Això succeeix pocs mesos abans de la fi de la persecució mitjançant d'un edicte de tolerància de [[Gal·liè]], que va donar certa estabilitat i una existència legal a l'església, que va aconseguir recuperar els seus edificis, terres —com els cementiris— i altres béns, que Dionís va començar a administrar i a posar en ordre després de la desestructuració provocada per l'emperador [[Valerià I]].{{Sfn\|Kirsch\|1913\|p=}} El ''Liber Pontificalis'', de fet, diu que Dionís va dur a terme una sèrie d'assignacions d'esglésies i cementiris als sacerdots, així com de les [[Parròquia eclesiàstica\|parròquies]] de la diòcesi, una afirmació que va Louis Duchesne va entendre com l'organització eclesiàstica de la ciutat de Roma,{{sfn\|Loomis\|1916\|p=32}} assignant cementiris suburbans a les esglésies —de fet la paraula parròquia denota un caràcter rural—, així com els límits de les diòcesis incloses dins de la metropolitana, que era potestat del bisbe de Roma. Vers el 260, el bisbe Dionís d'Alexandria va escriure una carta a [[Ammoni d'Alexandria (religiós)\|Ammoni]] i Eufranor en contra del [[sabel·lianisme]], on s'expressà de forma inexacta sobre el ~~[[Logos\|~~''[[logos'']]'' i la seva relació amb [[Déu Pare]]. A causa d'això, el papa Dionís va llençar una acusació contra el bisbe i va convocar un sínode vers els mateixos anys per resoldre la qüestió. El pontífex va emetre, en nom seu i del consell, una carta doctrinal important en què, en primer lloc, va condemnar la doctrina errònia de [[Sabel·li]] i, després, va refusar les falses opinions d'aquells que, com els [[Marció\|marcionites]], de forma similar separaven la monarquia divina en tres [[Hipòstasi (filosofia)\|hipòstasis]] completament diferents o que representen [[Déu Fill]] com un ésser creat, mentre que la [[Bíblia]] el declaraven que havia estat engendrat, refutant citar passatges per demostrar doctrines falses. Juntament aquesta epístola de caràcter doctrinal, Dionís va enviar una carta separada al bisbe d'Alexandria, en la qual li demanava que exposés els seus punts de vista, que va fructificar en l'''Apologia,''{{Sfn\|Kirsch\|1913\|p=}} de la qual el papa sembla va quedar-ne satisfet. Seguint antigues tradicions, Dionís va estendre la seva atenció als fidels ubicats en terres llunyanes, n'és un exemple la dedicació que va tenir amb els cristians de la [[Capadòcia (província romana)\|Capadòcia]], que es trobaven amenaçats per les incursions dels pobles [[gots]]. El papa va enviar una carta de consol a l'església de [[Cesarea de Palestina\|Cesàrea]] i els va remetre una important suma de diners a través de missatges per a la redempció dels cristians esclaus. També consta que va rebre una carta circular sobre els debats que hi hagué al Gran Sínode d'[[Antioquia de l'Orontes\|Antioquia]], on es va deposar a [[Pau de Samòsata]].{{Sfn\|Kirsch\|1913\|p=}}

Papa Dionís: diferència entre les revisions