Obre el menú principal

Canvis

m
bot: -cap tipus de +cap mena de
La nova [[classe social]] obrera es veié sotmesa a unes condicions de [[treball (economia)|treball]] que feien molt difícil la seva supervivència. A l'inici de la industrialització, els obrers treballaven 12, 14 i 16 hores diàries a canvi d'un sou que era fixat de manera unilateral i arbitrària pel patró. Molt sovint, la situació [[higiene|higiènica]] i l'intens ritme de treball que existia a les empreses tèxtils i a les mines provocaren malalties difícils de guarir.
 
L'estat no donà protecció a la nova [[classe treballadora]], ni tampoc establí cap tipusmena de reglamentació laboral. Per tant, els obrers no tenien cap mena d'assegurança i podien ser acomiadats sense cap compensació ni atur. Inicialment, L'estat només intervenia quan la llei i l'ordre estaven amenaçats, en cas de vaga o conflicte al carrer. Les primeres lleis que s'ocuparen de les condicions laborals foren promulgades pel Parlament britànic el [[1802]] i incidiren especialment en la limitació de la jornada laboral dels nens, que es reduïa a 9 hores i s'imposava al patró l'obligació de donar-los instrucció. A mitjans del segle XIX, la majoria dels governs dictaren les primeres legislacions obreres; per exemple, el [[1843]], a França, es prohibí el treball dels menors de 8 anys.
 
El '''treball infantil''' i el de les dones s'havia generalitzat pel fet que cobraven salaris molt més baixos que els homes. Els infants tenien poques oportunitats de rebre cap tipus d'educació, i més aviat s'esperava que treballessin. Els empresaris podien pagar a un nen menys que a un adult, tot i que la seva productivitat era comparable; a més, no hi havia necessitat que el treballador tingués experiència en l'ús d'una màquina industrial.
1.121.433

modificacions