|
==Karl Marx==
[[Karl Marx]] va escriure una rèplica a Bauer en forma del seu assaig de 1844 ''Sobre la qüestió jueva''. Marx hi contradiu l'opinió de Bauer que la naturalesa de la [[judaisme|religió jueva]] impedeix l'assimilació d'aquest poble. La resposta de Marx consisteix en una anàlisi de les condicions socials i econòmiques específiques d'aquest grup a Europa que es dilueixen amb l'adveniment del [[capitalisme]] a les societats europees.<ref>http://www.marxists.org/archive/marx/works/1844/jewish-question/index.htm</ref>
Marx fa servir també el tractat de Bauer per descriure la seva versió dels drets civils. Marx creu que Bauer s'equivoca en la idea que en un "estat laic" la religió ja no tindrà cap tipusmena de rol en la vida social i posa com a exemple la universalitat de la religió als [[Estats Units]], país que no té cap tipusmena de religió estatal, a diferència de [[Prússia]]. Segons l'anàlisi de Marx, la laïcitat no s'oposa a la religió, sinó que més aviat la pressuposa. L'eliminació dels qualificatius religiosos o de propietat als ciutadans no vol dir que s'hagi abolit la religió o la propietat, sinó que en l'Estat secular es contempla els individus en abstracte respecte a aquests trets.<ref>Marx 1844: [T]he political annulment of private property not only fails to abolish private property but even presupposes it. The state abolishes, in its own way, distinctions of birth, social rank, education, occupation, when it declares that birth, social rank, education, occupation, are non-political distinctions, when it proclaims, without regard to these distinctions, that every member of the nation is an equal participant in national sovereignty, when it treats all elements of the real life of the nation from the standpoint of the state. Nevertheless, the state allows private property, education, occupation, to act in their way – i.e., as private property, as education, as occupation, and to exert the influence of their special nature. Far from abolishing these real distinctions, the state only exists on the presupposition of their existence; it feels itself to be a political state and asserts its universality only in opposition to these elements of its being.</ref> Referint-se a aquest aspecte Marx passa de la qüestió de la [[llibertat religiosa]] a allò que veritablement li interessa en l'anàlisi de Bauer sobre l'emancipació política. Marx conclou que mentre que els individus poden ser espiritualment i políticament lliures en un estat laic, encara tenen impediments en forma de [[desigualtat econòmica]]. Aquestes idees formarien la base de la seva crítica posterior del capitalisme.
== Vegeu també ==
|
