Vàters al Japó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - probablement sigui inferior + probablement és inferior |
m bot: -cap tipus de +cap mena de |
||
Línia 125:
El principal mercat estranger és [[Xina]], on Toto ven més d'un milió de washlets a l'any. En els [[Estats Units]] per exemple, les vendes estan molt per sota dels nivells japonesos, encara que les vendes han millorat des de les 600 unitats mensuals el [[2001]] fins a les 1000 unitats mensuals el [[2003]]. En [[Europa]], Toto només ven 5000 unitats a l'any. Mentre la majoria dels europeus probablement considerarien els washlets com una curiositat, les vendes a Europa estan a l'alça. Això es deu principalment als excusats especials para persones amb [[discapacitat]]s. Depenent del tipus de problema, les persones minusvàlides poden tenir dificultat a netejar-se a si mateixes després de l'ús de la condícia. D'aquí la introducció dels serveis amb un doll netejador i assecador que els evita la molèstia de sol·licitar a una altra persona que els ajudi en un procediment que poden considerar inherentment privat.
Hi ha diverses raons per a les vendes fora del Japó. Una raó principal és que als usuaris els porta algun temps fer-se a la idea del washlet. Les vendes al Japó també eren lentes quan es va presentar el producte inicialment el [[1980]], però després de certa aclimatació, les vendes van millorar significativament a partir de [[1985]]. Al voltant de [[1990]], el 10% de les llars japoneses tenien un washlet, i aquest nombre va pujar fins al 50% el [[2002]]. Toto espera una corresponent pujada en les vendes a l'estranger en els propers anys. Una altra raó és la falta d'una font d'electricitat prop de la condícia. Mentre pràcticament totes cambres de bany japoneses tenen un [[endoll]] després del vàter, molts serveis estrangeres no tenen cap a prop. Finalment, a Europa, existeix la competència amb el [[bidet]] tradicional occidental; d'altra banda, els nord-americans no estan acostumats a cap
== Referències ==
| |||