Diferència entre revisions de la pàgina «Dadaisme»

Sense canvi de mida ,  fa 1 any
m
bot: -tot tipus de +tota mena de
(afegint enllaç intern)
m (bot: -tot tipus de +tota mena de)
L'aportació permanent del Dadaisme a l'art modern és el qüestionament continu de què és l'art o què és la poesia; la consciència que tot és una convenció que pot ser qüestionada i que, per tant, no hi ha regles fixes i eternes que legitimin de manera històrica l'artístic. Gran part del que l'art actual té de provocació (com la mescla de gèneres i matèries pròpia del collage) ve del Dadaisme.
 
Amb la finalitat d'expressar el rebuig de tots els valors socials i estètics del moment, i tottota tipusmena de codificació, els dadaistes recorrien amb freqüència a la utilització de mètodes artístics i literaris deliberadament incomprensibles, que es recolzaven en l'absurd i irracional. Les seves representacions teatrals i els seus manifests buscaven impactar o deixar perplex al públic amb l'objectiu que aquest reconsiderés els valors estètics establerts. Per a això utilitzaven nous materials, com els de deixalla oposats al carrer, i nous mètodes, com la inclusió de l'atzar per determinar els elements de les obres. El pintor i escriptor alemany [[Kurt Schwitters]] va destacar pels seus [[Collage|collages]] realitzats amb paper usat i altres materials similars. L'artista francès [[Marcel Duchamp]] va exposar com a obres d'art productes comercials corrents —un assecador d'ampolles i un urinari— als quals va denominar [[Ready-made|ready-mades]].
 
En poesia el Dadaisme obre el camp per a l'arribada del surrealisme i ajuda a crear un llenguatge poètic lliure i sense límits. Per entendre què és l'estètica dadaista al món de la poesia res millor que recollir els consells que [[Tristan Tzara|Tzara]] proposa per fer un poema dadaista. El text va ser publicat en la recopilació Set manifests dadà, «Dadà manifest sobre l'amor feble i l'amor amarg», VIII ([[1924]]).<blockquote>''Agafi un periòdic''</blockquote><blockquote>''Agafi unes tisores''</blockquote><blockquote>''Esculli en el periòdic un article de la longitud que explica donar-li al seu poema''</blockquote><blockquote>''Retalli l'article''</blockquote><blockquote>''Retalli de seguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fiqui-les en una borsa''</blockquote><blockquote>''Agiti-la suaument''</blockquote><blockquote>''Ara tregui cada retallada un darrere l'altre''</blockquote><blockquote>''Copiï consciensudament''</blockquote><blockquote>''en l'ordre en què hagin sortit de la borsa''</blockquote><blockquote>''El poema s'assemblarà a vostè''</blockquote><blockquote>''I és vostè un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat embruixadora, encara que incomprès del comú.''</blockquote>El Dadaisme va deixar com llegat les revistes i el manifest, que són la millor prova de les seves propostes. Però, per definició, no existeix una obra dadà. El propi del dadaisme eren les vetllades dadà realitzades en cabarets o galeries d'art on es barrejaven fotomuntatges amb frases aïllades, paraules, pancartes, recitals espontanis i un cerimonial continu de provocació.
1.123.791

modificacions