Dona i ocell: diferència entre les revisions

Anys més tard, el 1990, es va publicar una crítica d'[[Isidre Vallès]] on analitzava la conjunció entre els dos éssers, el masculí i el femení, que segons el crític ''abans s'enfrontaven i que ara, impel·lits l'un vers l'altra, s'han fos en una afinitat tel·lúrica que en marca, definitivament, el destí comú''. Vallès deia que l'escultura apareixia com un element [[hermafrodita]], on ''l'home s'ha vist metamorfosat en un penis-tòtem monumental que resumeix amb claredat el signe de la seva prepotència, mentre que la dona és present a través de la foscor del seu sexe, que, com un esvoranc gegantí recorre la massa vertical, oberta a tottota tipusmena de goig sexual''. Vallès deia que la lluna-ocell el que feia era donar-li una dimensió còsmica a tot plegat, centrant-se no tant en el seu aspecte eròtic sinó més aviat en l'aspecte d'instrument d'on procedeix la vida, vaque és, en definitiva, la temàtica que, constantment, Joan Miró tracta en la seva obra, temàtica així mateix rememorada amb el basament aquàtic d'on emergeix l'escultura.<ref>Vallès. L'Univers simbòlic de Joan Miró, 1930-1980. "D'Art", 16 (III-1990): 156.</ref>