Ilorin: diferència entre les revisions

Aquesta era la situació quan les forces de la [[Companyia Reial del Níger]] van arribar i van conquistar Ilorin el 1897. Les forces de la Companyia van trobar una feble resistència i van aixafar fàcilment les tropes Ilorin mal preparades. L'Emir d'Ilorin mateix va fugir a Ogidi a l'oest d'Ilorin on es va refugiar. Més tard, quan va tornar, va haver d'actuar amb molt de tacte en aquestes circumstàncies. Va donar la benvinguda als comandants de les tropes invasores i va fer un emotiu discurs en què va reconèixer la seva superioritat militar. També va afirmar que, com a musulmans, el poble d'Ilorin acceptava sense reserves el mandat alcorànic d'Allah que dóna poder a qui li plau i treu el poder de qui li plau. Per tant, l'emir va assegurar als conqueridors la cooperació d'Ilorin. Goldie, el cap de les forces britàniques, en resposta a aquest gest de bona voluntat proclamant el reconeixement de la Companyia, va reconèixer i acceptar a Oba Suleiman com Emir d'Ilorin i com sobirà sobre tot el territori sota la seva autoritat abans de la invasió. Un tractat a aquest efecte es va signar entre l'emir i la Companyia Reial del Níger pel qual l'emir es va convertir en vassall de la Companyia, amb efectes a partir de febrer 1897. La introducció de l'administració provincial va donar a llum a la creació de la província d'Ilorin i la Província del Níger Mitjà.