* L'[[epíleg]] com el final apoteòsic d'aquesta efemèride
Un bon epíleg en el discurs panegíric ha d'incloure tottota tipusmena de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i de l'ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.
És considerat un discurs típicament literari, ja que s'utilitzen tottota tipusmena de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió. ''l'oratio finis,'' quan l'homenatge és a una persona morta, aleshores es parla també d'[[obituari]] o ''d'[[in memoriam]]'' que és una mena de panegíric, encara que no rep aquest nom.
