Ideologia: diferència entre les revisions

El terme ''ideologia'', reservat al segle XIX al debat intel·lectual, es converteix en el segle XX en el vehicle de grans moviments socials i de pensament, sobre el suport de grans masses que són adoctrinades pels nous mitjans de [[comunicació]], la [[propaganda]], la [[violència]] i la [[repressió]]. En el període d'entreguerres, les ideologies polítiques enfrontades són [[feixisme]] i [[comunisme]] fonamentalment, encara que del segle XIX hagin sobreviscut el [[liberalisme]] en la seva versió democràtica (davant el qual tots dos es defineixen), el [[conservadorisme]], el [[socialisme]] democràtic, l'[[anarquisme]] i els [[nacionalisme]]s. [[Feminisme]], [[pacifisme]], [[ecologisme]] i els moviments per la [[racisme|igualtat ètnica]] i el reconeixement de la [[identitat sexual]] són ideologies no estrictament polítiques, amb forta vocació transformadora de la societat. El món religiós sembla estar absent de la major part de les noves visions del món (en alemany, {{mida|1= [[Weltanschauung]] }}) fins al final del segle XX, quan [[André Malraux]] profetitza poc abans de morir (1976): ''el segle XXI serà religiós o no serà''. És aviat per confirmar, però des d'aleshores el [[Integrisme catòlic|cristianisme integrista]], tant catòlic com protestant i el [[fonamentalisme]] islàmic s'han renovat (personalitzats en [[Joan Pau II]], [[Ronald Reagan]] i l'[[ayatollah Khomeini]]) i han trobat acomodament en la justificació ideològica de tottota tipusclasse d'interessos, tant en els països desenvolupats (on va més enllà de l'interclassista de la [[democràcia cristiana]] de postguerra) com en els subdesenvolupats (on substitueix el [[tercermundisme]] dominant en el període de la descolonització o a la [[teologia de l'alliberament]] dels anys 1970). El mateix passa amb el nacionalisme [[Índia|hindú]]. L'[[europeisme]] o [[moviment europeu]] ha entrat en una clara crisi ideològica de la qual és símptoma la incapacitat de definició dels valors i les fronteres continentals en els debats de la Constitució europea (2005).