Procés de Reorganització Nacional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -de tot tipus +de tota classe
Línia 31:
[[Fitxer:José López Rega.jpeg|thumb|[[José López Rega]], assenyalat com a cap de l'[[Aliança Anticomunista Argentina]] o ''Triple A'' (al seu costat, [[María Estela Martínez de Perón]]).]]
 
Des de juliol de [[1974]] la presidència de l'Argentina estava ocupada per la vídua de [[Juan Domingo Perón|Perón]], María Estela Martinez. Va ser un període de crisis de tottota tipusclasse, tant en l'àmbit [[economia|econòmic]],<ref name="24 de marzo - Golpe de Estado">{{ref-web |url= http://www.me.gov.ar/efeme/24demarzo/anteceden.html|títol= ''24 de marzo - Golpe de Estado''|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor=''Ministerio de Educación'' (República Argentina)}}</ref> com [[política|polític]].<ref name="Seguimos caminando, pàgina 228">''Seguimos caminando'', pàgina 228.</ref> Al pla econòmic, la ciutadania patia els efectes d'un pla d'ajustament, l'anomenat ''[[Rodrigazo]]'' (malnom encunyat en la premsa fent referència al [[ministre]] d'economia d’''Isabelita'', [[Celestino Rodrigo]]) que hi havia implicat la [[devaluació]] de la [[moneda]], el ''[[Peso Ley 18.188]]'', fins a un 100%, a més a més de l'augment del preu dels combustibles fins a un 175%.<ref>''Manual de Historia Constitucional Argentina'', pàgines 343 i 344.</ref> En l'àmbit polític, hi havia un creixent i recurrent escenari de violència. Tres grups armats operaven al país: el ''[[Partido Revolucionario de los Trabajadores (Argentina)|Partido Revolucionario de los Trabajadores]]'' (el braç armat del qual era el més conegut ''[[Ejército Revolucionario del Pueblo]]'') de tendència [[marxista]], i que hi havia aconseguit algunes victòries a la província de [[Tucumán]], però que hi havia estat pràcticament desarticulada en el marc de l’''[[Operativo Independencia]];''<ref>''Contra la impunidad'', pàgina 227 (notes al peu).</ref> [[Montoneros]], una facció del peronisme anomenat ''peronismo de izquierda'', i l’''[[Aliança Anticomunista Argentina]]'' o ''Triple A'', organització d'[[ultradreta]] fundada i dirigida pel secretari personal d<nowiki>'</nowiki>''Isabelita'' i de Perón, [[José López Rega]].<ref name="24 de marzo - Golpe de Estado"/><ref name="Seguimos caminando, pàgina 228"/> A més a més, el mateix peronisme patia un procés de fractura interna entre el peronisme anomenat d'esquerres i l'anomenat de dretes,<ref>''Escrituras de la historia'', pàgines 52 i 53.</ref> que va tenir el seu punt culminant a la [[Massacre d'Ezeiza]], el [[1973]].<ref>''El otoño de los asesinos'', pàgina 8.</ref>
 
Tot i que el ''PRT'' estava pràcticament vençut i que Montoneros tenia reduïda la quantitat de militants a la meitat,<ref name="Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz, pàgina 374">''Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz'', pàgina 374.</ref> el govern va firmar dos decrets que serien claus en entendre el desenvolupament dels esdeveniments futurs: primer el Decret 261/75 i després el decret secret 2772, que ampliava considerablement les atribucions a les Forces Armades que ja li donava el primer en la "lluita contra la subversió".<ref name="Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz, pàgina 374"/>
Línia 165:
Durant la guerra, el govern va excitar el [[xovinisme]] [[nacionalista]] de la població<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> amb una campanya mediàtica<ref>{{ref-web |url= http://abc.gov.ar/docentes/efemerides/24marzo/htmls/control/medios.html|títol= Medios de comunicación|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |llengua=castellà|obra= Portal ABC|editor=Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires}}</ref> destinada a alimentar el triomfalisme de la població i a difondre informacions falses en relació al desenvolupament de la guerra. Les portades de les publicacions més importants publicaven frases com ''ESTAMOS GANANDO'', ''¡SEGUIMOS GANANDO!'' o ''ESTAMOS DESTRUYENDO LA FLOTA BRITÁNICA'' ([[Revista Gente]]) o ''EUFORIA POPULAR POR LA RECUPERACIÓN DE LAS MALVINAS'' ([[Diari Clarín]]) o ''BASTA, PIRATAS: SI NOS ATACAN: ¡VAN A LA LONA!'' ([[Crónica]]). Els [[canal de televisió|canals de televisió]], monopoli de l'[[Estat]], també van participar en la campanya mediàtica. Personalitats de tots els camps van donar suport a la invasió en diverses entrevistes televisives.<ref name="La sangre de Malvinas"/> El [[canal 7 de l'Argentina]] va transmetre tant les notícies de la guerra, mitjançant l'[[informatiu]] ''[[60 minutos]]'' (a càrrec de [[Carlos Gómez Fuentes]]) com un programa especial, ''[[24 horas por Malvinas]]'',<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/diario/2001/10/24/c-00501.htm|títol=50 años de Canal 7: la historia en imágenes|consulta= |cognom= Iglesia|nom= Fernanda|coautors= |data= octubre de 2001|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref> destinat a recaptar fons de tot tipus ([[joia|joies]], [[abric de pell|abrics de pell]], [[diner]]s, etc.) per l'anomenat ''[[Fondo Patriótico]]'' (Decret 753/82)<ref>{{ref-web |url= http://www.trabajo.gov.ar/unidades/discapacidad/files_nacional/decreto0753_82.doc|títol= Decret 753/82|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= 15 d'abril de 1982|llengua=castellà|obra= Decret presidencial signat per Galtieri i Alemann|editor=Ministerio de Trabajo, Empleo y Seguridad Social (Argentina)}}</ref> un fons especial que suposadament estaria destinat a finançar les operacions, però que al cap i a la fi mai no es va saber sense dubtes on va anar a parar.<ref>{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/zona/2005/04/03/z-950123.htm|títol= EQUIPO DE INVESTIGACION: EL ULTIMO SECRETO DE LA GUERRA - DOCUMENTOS INEDITOS A 23 AÑOS DEL DESEMBARCO. El oro de Malvinas: cómo se esfumó la mayor colecta de la historia argentina|consulta= |cognom= Calvo|nom= Pablo|coautors= |data= abril de 2005|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>
 
Finalment, i després d'una execució plena d'errors de tottota tipusclasse,<ref name="rattenbach"/> l'Argentina va signar la rendició el 14 de juny del mateix any. Del costat argentí, van morir aproximadament uns 700 combatents i 1.300 van resultar ferits.<ref name="Història contemporània d'Amèrica 315"/> L'exèrcit britànic va sofrir pèrdues molt menors, encara que més de 200 combatents van perdre la vida,<ref>{{ref-web |url= http://paper.avui.cat/article/mon/86395/panorama/mundial.html|títol= La fi de la Guerra de les Malvines compleix 25 anys|consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= juny de 2007|obra= Diari AVUI|editor=Corporació Catalana de Comunicació SL}}</ref> i quasi 800 ferits.<ref name="La sangre de Malvinas">{{ref-web |url= http://www.clarin.com/suplementos/especiales/2005/08/28/l-02115.htm|títol= La sangre de Malvinas|consulta= |cognom= Bosoer|nom= Fabián|coautors= |data= Agost de 2005|llengua=castellà|obra= Diari Clarín|editor=Grupo Clarín}}</ref>
 
===Caiguda del govern i restitució del poder a la societat civil===