Santiago Rusiñol i Prats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
argument duplicat |
|||
Línia 37:
=== El descobriment de Sitges ===
La tardor del [[1891]], anant a Vilanova i la Geltru amb el pintor Eliseu Meifren per visitar el museu Victor Balaguer, en passar per Sitges el reconague en Rossend Bartes que l'atura i el convida a sopar. S'hi estarà un mes i mig. Enamorat de la vila i de l'amabilitat de la gent, decideix que és el lloc ''on li calia fer arrels''.{{sfn|Laplana|Palau-Ribes O'Callaghan |2004|p=43}}
[[Fitxer:RusiñolMontserat.jpg|thumbnail|''El pati blau''. 1892. Sitges. [[Museu de Montserrat]]]] Fa amistat amb els pintors [[Escola luminista de Sitges|luministes]], que li descobreixen la intensitat de la llum mediterrània. Rusiñol queda fascinat pels racons de la vila i compon els primers quadres de ''patis''; entre d'altres, els ''patis blaus'', pintats entre el 1891 i el [[1893]], que difondrà i farà famosos.{{sfn|Coll Mirabent|1996|p=26}} En aquestes escenes exhibeix la riquesa cromàtica dels espais i els objectes, però sense estridències; defuig la intensitat lumínica que busquen representar els ''luministes'' a favor d'una llum més matisada.{{sfn|Coll Mirabent|1997|p=67}} També fa nombrosos dibuixos de personatges --amics i veïns--, que capta en actituds quotidianes a les places, carrers, patis i cafès.
Després d'aquesta curta estada torna a París, però a mitjans del [[1892]] és, de nou, a la vila. Rusiñol converteix Sitges en el centre on convergeixen les aspiracions de renovació vital i artística a Catalunya, d'escriptors, músics, artistes plàstics i intel·lectuals. Organitza la primera ''festa modernista'', amb una gran exposició de pintura com a alternativa a l'art oficial i academicista.{{sfn|Cascuberta|2006|p=193}} Aquesta primera festa anirà seguida de quatre més, la darrera el 1899. ''Estan pensades com un revulsiu per a la modernització i l'europeïtzació de la cultura catalana en tots els seus aspectes.'' {{sfn|Cascuberta|2006|p=195}}
| |||