'''Pere Gras i Bellvé''' fouva ser un [[notari]] i [[Dramatúrgia|dramaturg]] català nascut a [[Reus]] el [[1822]], pare de l'escriptor i periodista [[Francesc Gras i Elies]].
Va estudiar llatí a les Aules de Reus i després passà a [[Barcelona]] per acomplir els dos anys de teoria que per primera vegada s'exigia als que aspiraven al notariat. Tornà a Reus, on treballàva treballar a la notaria del seu pare, [[Josep Maria Gras Navarro]]. Va ser [[notari]] de [[Falset]] on anà a residir quan tenia 39 anys. Formà part el [[1840]], en la seva joventut, d'un grup de teatre que feia representacions en un magatzem del [[Carrer de Sant Llorenç (Reus)|carrer de Sant Llorenç]] on interpretava obres de [[Larra]] entre altres. Fins i tot van actuar al [[Teatre de les Comèdies]]. També en aquells anys, era membre de la redacció del periòdic literari de Reus ''[[El Liceo]]'' i del setmanari també reusenc ''[[El Pasatiempo]]''. Junt amb [[Andreu de Bofarull i de Brocà|Andreu de Bofarull]] i [[Marià Fonts i Fortuny|Marià Fonts]] editaren ''[[El Juglar: periódico de teatros]]'' ([[1843]]). Era redactor del periòdic liberal ''[[El Deseo del pueblo]]'' el [[1856]]. Va escriure la comèdia ''Lo mismo es ella que todas'' (representada a Reus el [[1842]]), l'última escena de la qual la va fer en col·laboració amb [[Marià Fonts i Fortuny|Marià Fonts]], i el drama ''Isabel Besora la Pastoreta o ja sía La Peste de Reus el 1592'', sobre l'aparició de la Mare de Déu a [[Isabel Besora|una pastora]], publicada a Reus el [[1857]] i estrenada tres anys després al [[Teatre Principal (Reus)|Teatre Principal]] de Reus. Era un dels redactors del setmanari ''[[La Verdad (setmanari)|La Verdad]]'', el [[1868]], just abans de la [[Revolució de Setembre]]. Va publicar diverses obres històriques sobre Reus des del [[segle IX]] fins al regnat d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i la regència de [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina]], a la revista ''[[El Eco del Centro de Lectura]]'' entre [[1877]] i [[1882]], on segueix els ''Anales históricos de Reus...'' d'Andreu de Bofarull, però en el període Isabelí és original i parla amb coneixement de causa, per haver viscut els episodis que descriu. També va escriure poesia, recollida a l'obra ''[[Los trobadors Nous]]'' i de temàtica històrica. [[Joaquim Santasusagna i Vallès|Joaquim Santasusagna,]] en l'obra sobre cultura reusenca publicada el [[1982]] diu que les poesies catalanes de Gras són narracions versificades quan relaten un argument, o "proses desfetes en rimes" quan és un tema més subjectiu. Va morir a Falset el [[1882]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Santasusagna|nom=Joaquim|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=194-199|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1982}}</ref>
