Kangxi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació jesuïtes i Kangxi |
Correcció |
||
Línia 74:
L'emperador Kangxi, contemporani del rei francès [[Lluís XIV]], va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos van fer conèixer als xinesos els darrers progressos en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de [[Matteo Ricci]] en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming), i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant.
El [[1693]], l'emperador afectat d'una greu malaltia i molta febre no va trobar remei en la medicina tradicional xinesa i va rebre l'ajut dels jesuïtes [[Jean-François Gerbillon]], [[Joachim Bouvet|Joachim Bpuvet]] i [[Jean de Fontaney]] (del grup dels anomenats "''matemàtics del rei''") i gràcies a l'utilització de la "quinquina" ([[Cinchona officinalis|cinchona officialis)]] l'emperador va superar la malaltia em èxit. Com a mostra de gratitud va obsequiar els jesuïtes amb una casa i uns terrenys, on posteriorment si va construir l'església de Beitang o [[Església del Salvador (Pequín)|Església del Salvador]] a [[Pequín]], inaugurada el [[9 de desembre]] de [[1703]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Shenwen|nom=Li|article=Stratégies missionaires des jésuites français en Nouvell-France et en Chine au XVIIè siècle|publicació=|llengua=francès|url=|consulta=juny 2018|data=octubre 1998|editorial=Faculté des Lettres. Université Laval.|lloc=Quebec|pàgines=139}}</ref> Tot plegat ho explica
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto, gran privilegi que altres països no el van poder gaudir durant molt de temps.<ref>Henry Kissinger, pàg. 55</ref>
|