Diferència entre revisions de la pàgina «Kangxi»

308 bytes afegits ,  fa 2 anys
L'emperador Kangxi, contemporani del rei francès [[Lluís XIV]], va permetre obrir Xina a la influència budista i cristiana. Els jesuïtes van tenir un gran protagonisme en els afers exteriors d'aquest país. Aquests religiosos van fer conèixer als xinesos els darrers progressos en matemàtiques i astronomia occidentals (continuant la tasca de [[Matteo Ricci]] en matèria d'intercanvis culturals durant l'anterior dinastia Ming), i consideraven que Kangxi era un emperador tolerant.
 
El [[1693]], l'emperador afectat d'una greu malaltia i molta febre no va trobar remei en la medicina tradicional xinesa i va rebre l'ajut dels jesuïtes [[Jean-François Gerbillon]], [[Joachim Bouvet|Joachim Bpuvet]] i [[Jean de Fontaney]] (del grup dels anomenats "''matemàtics del rei''") i gràcies a l'utilització de la [[quinina]] (a partir de la [[Cinchona officinalis]]) l'emperador va superar la malaltia em èxit.<ref name="HoLisowski1993">{{cite book|author1=Peng Yoke Ho|author2=F. Peter Lisowski|title=Concepts of Chinese Science and Traditional Healing Arts: A Historical Review|url=https://books.google.com/books?id=dtxgS4TkxrUC&pg=PA47|year=1993|publisher=World Scientific|isbn=978-981-02-1496-8|pages=47–}}</ref> Com a mostra de gratitud va obsequiar els jesuïtes amb una casa i uns terrenys, on posteriorment si va construir l'església de Beitang o [[Església del Salvador (Pequín)|Església del Salvador]] a [[Pequín]], inaugurada el [[9 de desembre]] de [[1703]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Shenwen|nom=Li|article=Stratégies missionaires des jésuites français en Nouvell-France et en Chine au XVIIè siècle|publicació=|llengua=francès|url=|consulta=juny 2018|data=octubre 1998|editorial=Faculté des Lettres. Université Laval.|lloc=Quebec|pàgines=139}}</ref> Tot plegat ho explica Jean de Fontaney en una carta dirigida al Pare Lachaise (de La Chaise en l'original), datada el 15 de febrer de 1703.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vissière|nom=Isabelle et Jean-Louis|títol=Lettres édifiantes et courieuses des jésuites de Chine,1702-1776|url=|consulta=juny 2018|edició=|llengua=francès|data=2001|editorial=Desjonquères|lloc=|pàgines=293-298|isbn=978-2-84321-231-4}}</ref>
 
Els catòlics no van ser els únics que van poder establir una missió a Pequín; el 1715 els ortodoxos russos van convertir la seva en una ambaixada de facto, gran privilegi que altres països no el van poder gaudir durant molt de temps.<ref>Henry Kissinger, pàg. 55</ref>
22.876

modificacions