Jacques-René Hébert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Jacques René Hébert''' (15 de novembre de 1757-24 de març de 1794) fou durant la Revolució Francesa l'editor del diari extremista radi...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Jacques René Hébert''' ([[15 de novembre]] de [[1757]]-[[24 de març]] de [[1794]]) fou durant la [[Revolució Francesa]] l'editor del diari extremista radical ''[[Le Père Duchesne]]''. Els seus seguidors eren denominats [[hébertistes]]; a vegades, a Hébert li donaven el sobrenom de ''Père Duchesne'', tret de la capçalera del seu diari.
==
Jacques René va néixer el [[1757]] a [[Alençon]] ([[Normandia]]), fill del joier Jacques Hébert, mort el [[1766]], i de Marguerite Beunaiche d'Houdrie ([[1727]]-[[1787]]). Quan ell encara era jove, la seva família va quedar a la ruïna a causa d'un plet, i Hébert se'n va anar a [[París]], on va trobar feina en un teatre; a estones perdudes, s'entretenia escrivint obres, les quals mai no van arribar a representar-se. El [[1790]], va començar a ser conegut arran d'un pamflet que va publicar, i esdevingué el [[1791]] un membre destacat del club dels [[Cordeliers]].
==''Le Père Duchesne''==
La influència política d'Hébert es degué als articles que publicava al seu diari ''Le Père Duchesne'', que aparegué des de [[1790]] fins [[1794]]. Es tractava d'una articles polèmics, escrits en un estil mordaç, a vegades violent i agresiu, amb un llenguatge directe concebut per arribar a persones properes als [[sans culottes]]. En un principi, ''Le Père Duchesne'' va donar suport a la monarquia constitucional amb [[Lluís XVI]] com a rei, com també a les opinions de [[La Fayette]]; aleshores, els seus atacs s'adreçaven a [[Jean-Sifrein Maury]], el principal opositor a la Constitució Civil del Clero. Tanmateix, després dels fets de la [[fugida a Varennes]] ([[21 de juny]] de [[1791]]) va començar a prendre postures antimonàrquiques començant a denominar [[Maria Antonieta d'Àustria|Maria Antonieta]] la "puta austríaca" i dient-li a Lluís XVI "Monsieur veto, el dròpol borratxo".
| |||