|
== En les fonts órfiques ==
Hesíode no té no obstant això l'última paraula sobre els titanestitans. Alguns dels fragments que es conserven de la poesia órficaòrfica en particular guarden algunes variacions del mite.
En un text órficòrfic, Zeus no es va limitar a atacar al seu pare amb violència. En el seu lloc, Reva va preparar un banquet per Crono, i aquest es va emborratxar amb mel fermentada. En lloc de tancar-ho en el Tàrtar, Crono va ser arrossegat —encara borratxo— a la cova de Nix, on va seguir dormint i vaticinant per tota l'eternitat.
Un altre mite sobre els titanestitans no esmentat per Hesíode gira entorn de DionisoDionís. En un moment determinat del seu regnat, Zeus va decidir cedir el tron en favor de l'infant Dioniso, que com Zeus a la seva edat era protegit pels Curetes. Els titanestitans van decidir matar al nen i reclamar el tron per a ells: es van pintar les cares de blanc amb guix, van distreure a DionisoDionís amb joguines, i llavors ho van esbocinar, i van coure i van rostir els seus membres, donant-se un festí amb ells, mentre que de la sang de la víctima naixia un magraner. Zeus, enfuriat, va castigar als titanestitans fulminant-los amb els seus rajos. Atenea guardava el cor del nen en un ninot de guix, a partir del qual Zeus va fer a un nou DionisoDionís. Aquesta història és narrada pels poetes CalímacoCal·limac i Nono, que criden a aquest DionisoDionís «Zagreo», i també en cert nombre de textos órficos, en els quals no s'usa tal nom.
Una variació d'aquesta història, recollida pel filòsof neoplatóniconeoplatònic Olimpiodoro, ja en l'era cristiana, diu que la humanitat va sorgir del fum grasientogreixós que acomiadaven els cadàvers dels titanestitans en cremar, morts pels rajos de Zeus. Altres escriptors anteriors insinuen per contra que la humanitat va néixer de la sang vessada pels titanestitanis en la seva guerra contra els Olímpics.
PíndaroPíndar, Plató i Opiano es referien sense pensar-li-ho dues vegades a la «naturalesa titànica» de l'home. Que això es refereixi a algun tipus de «pecat original» arrelat en l'assassinat de DionisoDionís segueix sent objecte d'acalorat debat per part dels mitógrafosmitògrafs.[cita requerida]{{commonscat}}
{{Mitologia grega}}
{{Autoritat}}
|
