Termos: diferència entre les revisions

== Història ==

 

 

El termos va ser dissenyat i inventat pel científic escocès James Dewar l’any 1892 com un resultat de la seva recerca en el camp de la [[criogènia]]. Quan efectuava experiments per a determinar la [[calor específica]] de l’element [[pal·ladi]], Dewar formà una cambra de bronze que va tancar en una altra càmera per tal de mantenir el pal·ladi a la temperatura desitjada.<ref name="Soulen">{{ref-publicació|cognom=Soulen|nom=Robert

 

== Descripció ==

En lloc de confiar només en un termo per aïllar l'interior de l'exterior, l'envàs segellat, de fet, conté un buit . Un buit no condueix calor en absolut per conducció o convecció , i la radiació , l'altra forma de traspàs tèrmic, és mantinguda al mínim cobrint les superfícies internes del buit amb plata o un altre metall reflexiu. El termo comuna consta de dues ampolles de vidre, una dins de l'altra separades per un espai totalment estanc en què s'ha fet un buit total. La superfície interior del termos s'ha emmirallat, aprofitant la propietat que aquest té per impedir el pas de la calor per radiació. La resta de calor que passa a través del mirall per conducció i convecció es troba amb el buit d'aquesta cambra i és sabut que en el buit no hi ha transmissió de calor per aquests mecanismes (excepte per radiació). D'aquesta manera, la temperatura no té forma de sortir a l'exterior. El punt feble del conjunt és el tap. Però, en termes generals, el grau de fiabilitat d'un termo està donat per la separació entre els dos botellons i el grau de buit que s'hagi aconseguit.

 

Els termos s'han fet històricament de vidre tot i que ara també es fan de metall, que els fa més duradors i menys propensos a la fractura.

== Termos de nitrogen ==

 

 

 

Els termos tenen perill d’implosió i es poden trencar els vidres quan s’afegeix el líquid calent o fred ràpidament. A més els aparell criogènics dewars normalment estan pressuritzats i poden explotar si no es fan servir vàlvules de pressió.