Termos: diferència entre les revisions

== Història ==

 

 

 

 

== Descripció ==

En lloc de confiar només en un termo per aïllar l'interior de l'exterior, l'envàs segellat, de fet, conté un buit . Un buit no condueix calor en absolut per conducció o convecció , i la radiació , l'altra forma de traspàs tèrmic, és mantinguda al mínim cobrint les superfícies internes del buit amb plata o un altre metall reflexiu. El termo comuna consta de dues ampolles de vidre, una dins de l'altra separades per un espai totalment estanc en què s'ha fet un buit total. La superfície interior del termos s'ha emmirallat, aprofitant la propietat que aquest té per impedir el pas de la calor per radiació. La resta de calor que passa a través del mirall per conducció i convecció es troba amb el buit d'aquesta cambra i és sabut que en el buit no hi ha transmissió de calor per aquests mecanismes (excepte per radiació). D'aquesta manera, la temperatura no té forma de sortir a l'exterior. El punt feble del conjunt és el tap. Però, en termes generals, el grau de fiabilitat d'un termo està donat per la separació entre els dos botellons i el grau de buit que s'hagi aconseguit.

 

Els termos s'han fet històricament de vidre tot i que ara també es fan de metall, que els fa més duradors i menys propensos a la fractura.

== Termos de nitrogen ==

 

El termos de nitrogen és un envàs cilíndric d’una mida d’uns 70 x 20 centímetres. El seu interior és ple de [[nitrogen líquid]], que es congela a una temperatura de −190 °C. És molt utilitzat en la [[inseminació artificial]] en humans i en animals.