Termos: diferència entre les revisions

[[Image:Vakuumgefäss 1881.jpg|thumb|135px|Termo WeinholdTermosWeinhold,1881]]

[[File:Vacuum Dewar Flask.svg|thumb|upright|Diagramaalt=|Esquema d’und'un termos|alt=||170px]]

En lloc de confiar només en un termos per aïllar l'interior de l'exterior, l'envàs segellat, de fet, conté unel buit . UnEl buit no condueix calor en absolut per conducció o convecció , i la radiació , l'altra forma de traspàs tèrmic, és mantinguda al mínim cobrint les superfícies internes del buit amb plata o un altre metall reflexiu. El termos comú consta de dues ampolles de vidre, una dins de l'altra separades per un espai totalment estanc en què s'ha fet un buit total. La superfície interior del termos s'ha emmirallat, aprofitant la propietat que aquest té per impedir el pas de la calor per radiació. La resta de calor que passa a través del mirall per conducció i convecció es troba amb el buit d'aquesta cambra i és sabut que en el buit no hi ha transmissió de calor per aquests mecanismes (excepte per radiació). D'aquesta manera, la temperatura no té formamanera de sortir a l'exterior. El punt feble del conjunt és el tap. Però, en termes generals, el grau de fiabilitat d'un termos està donat per la separació entre les dues ampolles i el grau de buit que s'hagi aconseguit.

En teoria, un termos podria, per tant, ser una aproximació a un aïllant perfecte per al seu contingut, per exemple, mantenint una tassa de cafè calent durant una dècada. A la pràctica, però, la paret interior del recipient s'uneix a la paret exterior, generalment a la boca del envàs , en la qual passa una lleu conducció de la calor passa entre les parets interiors i exteriors (quedantencara que quedi el buit al mig).