Viquipèdia

Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 24:
Granados tornà a Barcelona el 14 de juliol de 1889, després de diversos intents de signar contractes amb editorials parisenques.{{sfn|Hess|1991|p=7}} La seva primera actuació pública fou el 20 d'abril de l'any següental [[Teatre Líric (Barcelona)|Teatre Líric]], on va estrenar diverses composicions pròpies, com una versió inicial d{{'}}''Arabesca'', algunes ''Danzas españolas'' i ''Serenata española'', una composició actualment perduda,{{sfn|Hess|1991|p=9}} essent aquest un esdeveniment que li va reportar crítiques positives per part de la premsa.{{sfn|Clark|2006|p=17}}
 
Fou llavors quan també va protaonitzarprotagonitzar un recital amb Malats, i va actuar com a pianista en concerts dirigits per Crikboon, [[Joan Manén i Planas|Manén]], [[Pau Casals|Casals]] i Tibaud. Comença a partir d'aquí una carrera com a concertista d'èxit que, amb centre a Barcelona, on era una figura imprescindible del panorama musical, el va portar per Europa, on va tenir l'oportunitat de treballar amb [[Édouard Risler]] i [[Camille Saint-Saëns|Saint-Saëns]]. Els qui van tenir l'oportunitat d'escoltar les seues interpretacions, parlen de Granados com d'un pianista excepcional, sobretot en les obres de [[Frédéric Chopin|Chopin]], [[Robert Schumann|Schumann]] i [[Edvard Grieg|Grieg]], amb els quals estava unit per una afinitat espiritual.
 
A Barcelona estrena la major part de les seues primeres obres per a piano i per a l'escena. Les primeres obres per a piano tenen encara l'estil i l'aroma de la música de saló sense gaudir de cap originalitat. Amb la col·laboració com a autor dels llibrets d'[[Apel·les Mestres]], va estrenar diverses òperes amb text català, que no han gaudit d'èxit ni de continuïtat als escenaris.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Granados_i_Campiña»