Castello Estense: diferència entre les revisions

Un ulterior efecte de l'operació era desplaçar el centre de l'estructura urbana i trencar la jerarquia urbana tradicional.

A començaments del {{segle|XVI|s}}, [[Alfons I d'Este|Alfons I]] va continuar la feina de restauració i decoració del Castell iniciat pel seu predecessor Hèrcules. A partir del [[1507]] Alfons va fer reestructurar completament la Via Coperta per col·locar-hi les pròpies habitacions privades. En particular el famós [[Camerini d'Alabastro]] on es van trobar les seves precioses col·leccions d'art, amb pintors com [[Tiziano]], [[Dosso Dossi]] i esculptures d'[[Antonio Lombardo]].

Les [[balustrada|balustrades]] de marbre van substituir els [[merlet]]s canviant també l'aspecte del castell mentre que ajuntar els miradors va permetre la construcció cap amunt, substituint l'òptica d'observació militar per la de la contemplació del paisatge.

Els treballs de transformació definitius van ser ordenats per Hèrcules II després d'un foc el 1544 que va fer prou malbé les obres prèvies. L'arquitecte Girolamo da Carpi va donar l'aspecte extern que encara veiem avui, encara que l'interior s'ha remodelat unes quantes vegades des d'aleshores. El [[1597]] va morir Alfons II sense deixar hereus directes i el Papa [[Climent VIII]] va aprofitar per prendre el govern de la ciutat i el castell va esdevenir la residència del Llegat Papal que administrava el territori de Ferrara com a governador civil (per un mandat màxim de quatre anys). Pocs canvis en l'estructura de l'edifici, el més evident és l'augment d'alçada del ravelin del Nord i la decoració de la sala adjacent (la sala on hi ha actualment la cafeteria).