Les noces de Canà (Veronese): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Casament usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
}}
'''Les noces de Canà''' és una pintura de [[Paolo Veronese]] exposada al [[Museu del Louvre]] de París. S'hi mostra la història bíblica de [[la conversió de l'aigua en vi]] durant la infància de [[Jesús de Natzaret]]. Es tracta d'una obra emmarcada entre els estils del [[Renaixement]] i del [[Manierisme]]. Amb unes dimensions de 990 x 666 cm és l'obra més gran exposada al Louvre.
== Història ==
Aquest quadre fou encarregat el 6 de juny de [[1562]] per al refectori del convent benedictí de [[Basílica de San Giorgio Maggiore|San Giorgio]], una estança projectada per [[Palladio]]. Segons el contracte, [[Paolo Veronese|Veronese]], que aleshores tenia 34 anys, havia de rebre 324 ducats, més manutenció i un barril de vi.<br>
[[Paolo Veronese|Veronese]] va necessitar quinze mesos per pintar l’obra, durant els quals probablement va ser ajudat pel seu germà, [[Benedetto Caliari]]. La va entregar al monestir el setembre de 1563 on s’hi va conservar penjada a uns dos metres i mig de terra durant 235 anys, la qual cosa dona idea de les dimensions de l’edifici.<br>
El quadre fou confiscat per les tropes de [[Napoleó]] durant la Campanya d’Italia de [[1797]] i enviat a [[París]]. Està exposat al primer pis del [[Museu del Louvre]] des de [[1798]]. Quan [[Antonio Canova]], el cèlebre [[escultor]], va negociar recuperar totes les obres d’arte italià confiscades per [[Napoleó]] va deixar ''Les Bodes de Canà'' a França, convençut per [[Vivant Denon]] de la gran fragilitat del llenç. A canvi, varen oferir a [[Itàlia]] una obra de [[Charles Le Brun]].<br>
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el quadre va ser traslladat al sud de [[França]] per protegir-lo, la qual cosa evidencià que no era impossible el seu desplaçament. Després de la guerra, va tornar a París, tot i que va quedar malmès pel transport. Entre [[1990]] i [[1992]] es va dur a terme una restauració que va tenir força reso en els mitjans de comunicació: part del llenç s’esfondrava, la qual cosa va retardar els treballs; igualment se va descobrir que l’abric d’un dels personatges no era l’inicial i, finalment, hi va haver un moviment d’opinió a favor de retornar-lo al monestir venecià d’on procedia, aquesta petició fou sustentada, entre altres, per l’advocat [[Arno Klarsfeld]] i la model [[Carla Bruni]].<br>
== Referències ==
| |||