Un '''quartà'''<ref>{{Optimot|Quartà|Quarta}}</ref> és una mesura d'àrids antiga, de equivalent a la dotzena part d'una quartera o a 4 picotins. Tenia diferent capacitat segons què calia mesurar i també segons el territori on s'aplicava. Per això el [[mostassaf]] de les batllies catalanes disposava d'estris per al quartà estàndard del seu territori. S'han conservat mesures d'aquesta mena a Barcelona ([[Museu d'Història de Barcelona]]), Falset, la Seu d'Urgell i Montblanc, per exemple, entre altres llocs. El quartà de gra solia oscil·lar a l'entorn dels 186 litres; El quartà d'olives, al voltant dels 207 l; la de sembradura equivalia a la quartadotzena part de l'espai que es podia sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a [[Andorra]], un [[sesteró]]. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del [[Sistema mètric decimal]], però en molts àmbits rurals els pagesos encara s'entenen amb aquesta mesura, a l'hora de considerar la capacitat de les terres que treballen, per exemple.
Una '''almosta''' en temps medievals era una mesura d'[[àrids]] submúltiple de la '''quartera''' de gra.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya'', ed. 62, Barcelona, 1998, ISBN 84-297-3521-6; p. 33</ref> A [[Sant Celoni]] equivalia a 1/64 part d'una quartera. A [[Montpalau]] l'almosta era de quart i de cinquè.<ref name="Diccionari"/>
