Quersonès (ciutat): diferència entre les revisions

'''Quersonès''' ([[grec]]: {{polytonic|Χερσόνησος}}, ''Khersónesos''; [[llatí]]: ''Chersonesus''; [[ucraïnès]]: Херсонес, ''Khersonès''; [[rus]]: Херсонес, ''Khersonés''), també coneguda com a ''Chersonese'', ''Chersonesos'', ''Cherson'', ''Khersones'' i ''Korsun'', fou una antiga [[colònia grega]] fundada aproximadament fa uns 2.500 anys a la part sud-oest de [[Crimea]], coneguda com a [[Quersonès Tàuric]]. La colònia va ser establerta en el [[segle VI aC]] per colons d'[[Heraclea Pòntica]].

Estava situada ena la costa del [[mar Negre]], als afores de [[Sebastòpol]], a [[Crimea]], [[Ucraïna]], on és referida com a ''Khersonès''. Va ser apodada la "[[Pompeia]] ucraïnesa" i la "[[Troia]] russa". El nom de Khersónesos en grec significa simplement "'península"', i descriu encertadament el lloc en el qualon la colònia va ser establerta.

Durant gran part del període clàssic la ciutat va ser una [[democràcia]] governada per un grup d'[[arcont|d'arcont]]s i un consell anomenat ''Damiorgi''. Amb el temps, el govern es va tornar [[oligarquia|oligàrquic]], amb el poder concentrat en les mans dels arconts. Una forma de declaració de jurament per tots els ciutadans en el [[segle III aC]] ha sobreviscut fins avui.

A finals del [[segle II aC]], Quersonès va passar a dependre del [[regneRegne del Bòsfor]]. Va ser sotmesa per [[Imperi Romà|Roma]] des de mitjans del [[segle I aC]] fins al [[370]], quan va ser capturada pels [[huns]].

Segons [[Teòfanes Isàuric]] i d'altres, Quersonès va ser la residència del ''tudun'' ('governant') [[khàzars|khàzar]] a la fi del [[600]]. Hi va haver una petita guarnició més per a la seva protecció que per al seu control.

Bizanci la va utilitzar com a punt d'observació per a vigilar les tribus bàrbares; el seu aïllament la va fer un lloc popular d'exili per a aquells empipats amb els romans o els últims governs bizantins. Entre els "reclusos" més famosos s'hi compten els papes [[Climent I]] i [[Papa Martí I|Martí I]], i el deposat [[emperador bizantí]] [[Justinià II]].

[[Fitxer:Vasnetsov Bapt Vladimir.jpg|thumb|200px|right|[[Víktor Vasnetsov]]: ''Baptisme del Santsant Prínceppríncep Vladímir a Korsun'.'']]

En el [[838]] l'[[Teòfil (emperador)|emperador Teòfil]] va enviar el noble Petronas Kamateros, que havia supervisat recentment la construcció de la fortalesa khàzara de [[Sarkel]], per tal de prendre el control directe sobre la ciutat i els seus voltants. Va romandre en mans bizantines fins al [[980]], quan va caure en mans de [[Kíev]]. [[Vladímir I de Kíev|Vladímir el Gran]] va consentir a evacuar la fortalesa només si Ana Porfirogèneta, germana de [[Basili II de Bizanci|Basili II]], li era lliurada en matrimoni. La demanda va causar un escàndol a Constantinoble, car en ser una princesa imperial mai no podia casar-se amb un no- grec. Com a precondició per a l'acord matrimonial, Vladímir va ser batejat aquí al [[988]], la qual cosa va cimentar la conversió del [[Principat de Kíev]]. A partir de llavors Korsun va ser evacuada.

Va ser possessió [[imperi bizantí|bizantina]] durant l'[[Edatedat mitjana]], però el govern bizantí va ser lleu; segons [[Teòfanes Isàuric]] i d'altres, Desprésdesprés de la [[Quarta Croada|Quarta croada]] Quersonès va passar a dependre de l'[[Imperi de Trebisonda|l'Imperi de Trebisonda]], i va caure sota el control [[República de Gènova|genovès]] a principis de [[1300]]. EnEl [[1299]] la ciutat va ser saquejada pels exèrcits de [[Nogai Noyan]]. Un segle després va ser destruïda per [[Edigu]] i va quedar permanentment abandonada. A la fi del [[segle XIX]], la catedral de Sant Vladimir (completada enel [[1892]]) va ser construïda en un petit pujol; dissenyada en estil bizantí, tenia la intenció de commemorar el lloc del bateig de VladimirVladímir.

La major porció del lloc és la ''Chora'', diversos quilòmetres quadrats d'antigues però no ermes terres de conreu, amb restes de premses de vi i torres defensives. Segons els arqueòlegs, les evidències suggereixen que els pobladors locals van ser pagats per fer el treball de la granja en lloc de treballar com a esclaus.

L'Institut d'Arqueologia Clàssica de la [[Universitat de Texas]] i el Parc Arqueològic local hahan investigat en el jaciment des de [[1992]]. El govern d'Ucraïna ha inclòs el lloc com a candidat a ésserser [[Patrimoni de la Humanitat]]. El lloc, així i tot, està en perill per l'expansió urbana i l'[[erosió]] marina.

*[[Kherson]].