Ducat de Naxos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge Flag_of_Palaeologus_Emperor.svg perquè l'administrador Jcb l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: No source since 19 June 2018. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 47:
|notes=* El ducat va ser un estat clientelar, en aquest ordre, dels emperadors de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], els [[Villehardouin]] del [[Principat d'Acaia]], els [[Dinastia d'Anjou|Anjou]] del [[Regne de Nàpols]] i després del [[1418]]) de la [[República de Venècia]]. Del [[1566]]–[[1579|79]], el ducat va ser administrat com una part de l'[[Imperi Otomà]] abans de ser annexionat totalment.
}}
El '''Ducat de Naxos''' fou un estat medieval establert a les illes [[Cíclades]] entre [[1207]] i [[1210]], que va durar fins a la conquesta [[otomana]] el [[1566]]. Tenia el seu centre a l'illa de [[Naxos (illa)|Naxos]].
El [[1207]] el venecià [[Marco Sanudo]], un croat nebot del [[dux venecià]] [[Enrico Dandolo]], cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig ([[1210]]).
Línia 55:
Marcos finalment es va declarar vassall de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. Dominava directament Naxos, [[Paros]], [[Antiparos]], [[Sifnos]], [[Kithnos]], [[Ios]], [[Amorgós]], [[Kímolos]], [[Síkinos]], [[Siros]] i [[Polegandros]] i com a feus les d'[[Andros]] (de la família [[Dàndolo]]), [[Tinos]], [[Míkonos]], [[Skiros]], [[Skopelos]], [[Sérifos]], [[Kea]] (dels [[Ghisi]]), Thera o [[Santorí]] (donada a [[Jacobo Barozzi]]), [[Anafi]] (donada a [[Leonardo Foscolo]]), [[Citera]] (donada a [[Marco Venier]]) i [[Cerigotto]] (donada a [[Jacobo Viaro]]).
Els bizantins a finals del {{segle|XIII}} van reconquerir la majoria de les illes.
Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la [[batalla
El [[1466]] el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El [[1579]] va passar a domini directe de la [[Porta otomana]].
| |||