Chelsea Football Club: diferència entre les revisions

| lliga = [[Premier League|FA Premier League]]

El '''Chelsea Football Club''' és un club de [[futbol]] [[Anglaterra|anglès]], de la ciutat de [[Londres]]. Malgrat el seu nom, el club no té la seu al districte de [[Kensington i Chelsea]], sinó al districte veí de [[Hammersmith i Fulham]]. El seu estadi, [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]],<ref name="capacity">{{ref-web|url= http://www.chelseafc.com/the-club/about-chelsea-football-club/general-club-info.html |títol=General Club Information | editor=Chelsea F.C. official website | consulta= 13 agost 2015}}</ref> està localitzat a Fulham Road, camí que separa [[Kensington i Chelsea|Chelsea]] de [[Fulham]]. Disputa actualment la [[Premier League]], màxima competició [[futbol]]ística d'aquest país. Fundat el [[10 de març]] de [[1905]], el club es va mantenir la major part de la seva història en la màxima categoria del futbol britànic. El seu estadi és l'[[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]], el qual té una capacitat per 41.837 espectadors, i en el qual ha disputat els seus partits com a local des de la seva fundació.

A nivell nacional, va guanyar sis [[Premier League|campionats de lliga]], vuit [[Copa anglesa de futbol|FA CupCups]]s, cinc [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Football League CupCups]]s i quatre [[Community Shield]]s, mentre que en l'àmbit europeu ha obtingut una [[Lliga de Campions de la UEFA]] com el seu major assoliment, una [[Lliga Europa de la UEFA]], dues [[Recopa d'Europa de futbol|Recopes d'Europa]] i una [[Supercopa d'Europa de futbol|Supercopa d'Europa]]. El Chelsea és l'únic club de Londres a guanyar l'esmentada Lliga de Campions, i un dels quatre clubs d'Europa ―i l'únic del Regne Unit― a guanyar les quatre competicions internacionals organitzades per la [[Unió d'Associacions Europees de Futbol|UEFA]].<ref>{{citar ref | url= http://www.chelseafc.com/page/historytrophiesindex/0,,10268,00.html|títol=Trophy Cabinet| editor=chelseafc.com|llengua=anglès }}</ref><ref>{{citar ref | url= http://espnfc.com/news/story/_/id/1449255/ivanovic-goal-wins-europa-league-chelsea?cc=5901 |títol=Chelsea wins Europa on Ivanovic header |obra=ESPNFC |data=16 de maig de 2013 |llengua=anglès}}</ref>

El color tradicional de l'equip és el blau reial per a la samarreta i pantalons, mentre que el blanc és usat a les mitges. L'escut del club ha canviat en diverses ocasions per qüestions d'estil o per modernitzar la seva imatge. L'escut actual, compost per un lleó rampant sostenint un bastó, va tenir la seva versió original en els [[dècada del 1950|anys 1950]], sent modificat per última vegada el 2005.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/c/chelsea/4008257.stm|títol=Chelsea centenary crest unveiled| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> El club gaudeix d'una gran base d'afeccionats, amb els quals posseeix la cinquena millor mitjana d'assistència en el futbol britànic.<ref>{{citar ref | url= http://www.nufc.com/2010-11html/attendance-all-time.html|títol=All Estafi League Attendance Records| editor=nufc.com|llengua=anglès }}</ref> La seva assistència mitjana en la temporada 2014-15 va ser de 41.546 espectadors, la setena més gran de la [[Premier League]].<ref>{{citar ref | url= http://www.soccerstats.com/attendance.asp?league=england|títol=Attendances (at home)|obra=Soccerstats.com|llengua=anglès}}</ref>

Des de juliol de 2003, el propietari del club és el magnat del [[petroli]] i multimilionari rus [[Roman Abramóvitx]];<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/3036838.stm|títol=Russian businessman buys Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> gràcies a la seva fortuna, al maig de 2015, el club va ser qualificat segons la [[revista Forbes]] com el sisè club més ric del món, amb un valor de 898 milions de [[lliura esterlina|lliures esterlines]] (1.370 milions de dòlars nord-americans).<ref>{{citar ref | url= http://www.forbes.com/sites/mikeozanian/2015/05/06/real-madrid-tops-ranquing-of-the-worlds-most-valuable-soccer-teams/ | títol=Real Madrid Tops Ranquing Of The World's Most Valuable Soccer Teams |autor=Mike Ozanian |data=6 de maig de 2015 | editorial=Forbes }}</ref>

El '''Chelsea Football Club''' fou fundat el [[14 de març]] de [[1905]] al pub The Rising Sun, situat davant de l'estadi de [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]].<ref name="teamhistory">{{ref-web|url= http://www.chelseafc.com/page/TeamHistory/0,,10268,00.html|urlarxiu=http://wayback.archive.org/web/20110527214035/http://www.chelseafc.com/page/TeamHistory/0,,10268,00.html|dataarxiu=2011-05-27|títol=Team History – Introduction | editor=Chelsea F.C. official website| consulta= 11 maig 2011}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.chelseafc.com/the-club/club-history/1900.html|títol=The Birth of a Club| editor=Chelsea F.C.|data= 30 setembre 2004| consulta=16 desembre 2015}}</ref> Immediatament el club fou seleccionat per jugar a la ''Second Division'' de la [[Lliga anglesa de futbol|Football League]] el [[29 de maig]] de [[1905]]. El primer èxit de l'equip fou l'arribada a la final de la [[Copa anglesa de futbol]] el [[1915]], però perdé amb el [[Sheffield United Football Club|Sheffield United]] a [[Old Trafford]]. Durant els anys 20 romangué unes temporades a segona divisió abans de tornar a ascendir a primera el [[1929]]-[[1930|30]].

Acabada la [[Segona Guerra Mundial]], l'[[octubre]] de [[1945]], les autoritats futbolístiques angleses van voler disputar un partit per celebrar la tornada a la pau mundial. El campió soviètic, el [[FK Dinamo Moscou|Dinamo de Moscou]] visità Stamford Bridge i es produí la més alta assistència d'espectadors a l'estadi amb quasi 100.000 persones.<ref>{{ref-web|url= http://www.chelseafc.com/news-article/article/1800268 |títol=Team History – 1940s | editor=Chelsea F.C. official website | consulta= 23 abril 2014|urlarxiu=http://wayback.archive.org/web/20110713083616/http://www.chelseafc.com/page/TeamHistory/0,,10268~1800268,00.html|dataarxiu= 13 juliol 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Brian Viner: Diamond days of side who brought touch of glamour to post-war Britain |nom=Brian |cognom=Viner |url= http://www.independent.co.uk/sport/football/news-and-comment/brian-viner-diamond-days-of-side-who-brought-touch-of-glamour-to-postwar-britain-6143279.html |urlarxiu=http://wayback.archive.org/web/20140302032913/http://www.independent.co.uk/sport/football/news-and-comment/brian-viner-diamond-days-of-side-who-brought-touch-of-glamour-to-postwar-britain-6143279.html |dataarxiu=2014-03-02 |obra=The Independent | editorial=Independent Print Limited |data= 29 octubre 2005 | consulta= 20 maig 2012}}</ref> L'arribada a la banqueta del que havia estat gran jugador anglès [[Edward Joseph Drake|Ted Drake]] el [[1952]] portà al club al seu primer gran triomf esportiu, la conquesta del campionat de lliga de la temporada [[1955]]-[[1956|56]]. L'any següent, la [[Unió d'Associacions Europees de Futbol|UEFA]] creà la [[Lliga de Campions de la UEFA|Copa d'Europa de futbol]]. La negativa de la [[Lliga anglesa de futbol|Football League]] i la [[Associació Anglesa de Futbol|Federació Anglesa de Futbol]] a participar-hi portà al Chelsea a retirar-se de la competició abans que comencés.

A la darreria dels anys 50 un bon planter de jugadors com [[James Peter Greaves|Jimmy Greaves]], Bobby Tambling i [[Terry Venables]] no van poder evitar un nou descens de l'equip a segona divisió la temporada [[1960]]-[[1961|61]]. La següent temporada, un nou entrenador, Tommy Docherty, tornà a l'equip a la màxima categoria. Durant els anys 60 el Chelsea només guanyà la [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Football League Cup]] el [[1965]] com a títol important, tot i que perdé la lliga del mateix any a les darreres jornades i arribà a les semifinals de la [[Copa de les Ciutats en Fires|Copa de Fires]] l'any següent i perdé la final de [[1967]] de la Cup enfront del [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur FC]].

[[Fitxer:Chelsea stand.jpg|thumb|250px|La graderia est (East Stand) de l'[[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]].]]

L'inici dels 70 foren bons. Guanyà per primer cop el [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]], derrotant-lo per 2-1 al [[Leeds United Football Club|Leeds United]] i la temporada següent s'emporta la [[Recopa d'Europa de futbol|Recopa d'Europa]], guanyant la final a [[Atenes]] al [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]]. Malgrat aquests triomfs, l'equip declinà dramàticament. Un ambiciós projecte de reconversió de l'estadi (només s'aconseguí construir la graderia est) amenaçà l'estabilitat financera del club,<ref>{{ref-llibre|autor=Glanvill |any=2006 |títol=Chelsea FC: The Official Biography |pàgines=84–87}}</ref> i provocà la necessitat de posar a la venda nombrosos jugadors i, inclosa, la propietat de l'estadi.

El nou Chelsea guanya la segona divisió anglesa la temporada [[1983]]-[[1984|84]] i torna a recuperar la màxima categoria, on aconseguí mantenir-se a la zona tranquil·la les temporades següents. Tornà a descendir l'any [[1988]], però recuperà la màxima categoria ràpidament en guanyar de nou a la categoria de plata. A inicis dels anys 90, Ken Bates aconseguí de nou la propietat de l'estadi fent un tracte amb els bancs de les immobiliàries propietàries, les quals s'havien declarat en fallida.<ref>{{ref-llibre|autor=Glanvill |any=2006 |títol=Chelsea FC: The Official Biography |pàgines=90–91}}</ref> Fou contractat l'entrenador [[Glenn Hoddle]], de fet actuà com a jugador-entrenador, la temporada [[1993]]-[[1994|94]], el qual portà l'equip a una nova final de la copa anglesa l'any [[1994]]. Abans d'abandonar el càrrec per dirigir la selecció anglesa, Hoodle contractà el veterà [[Països Baixos|neerlandès]] [[Ruud Gullit]] el [[1996]]. Gullit es convertí en jugador-entrenador i contractà jugadors de fama mundial com [[Gianfranco Zola]]. El club guanyà de nou la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] i el seu joc bonic li valgué el sobrenom de ''Sexy Football''.

Gullit fou acomiadat després d'una disputa amb Ken Bates i [[Gianluca Vialli]] fou nomenat jugador-entrenador. Vialli portà l'equip a guanyar la [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Football League Cup]] i la [[Recopa d'Europa de futbol|Recopa d'Europa]] de l'any [[1998]]. El [[2000]], el Chelsea guanya novament la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] vencent a la final a l'[[Aston Villa Football Club|Aston Villa]] per 1-0.

Un desafortunat inici de la temporada [[2001]]-[[2002|02]] li costà el càrrec a Vialli, en benefici d'un altre italià, [[Claudio Ranieri]]. Ranieri arribà a la final de la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] del [[2002]] i a la classificació per la [[Lliga de Campions de la UEFA]] de la temporada [[2002]]-[[2003|03]]. El juny del [[2003]], Bates vengué el club al bilionari [[Rússia|rus]] [[Roman Abramóvitx]] per £60 milions, que fou el preu més gran pagat per la compra d'un club anglès de futbol.<ref name="takeover">{{ref-notícia|títol=Russian businessman buys Chelsea |url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/3036838.stm |obra=BBC Sport |data= 2 juliol 2003 | consulta= 11 febrer 2007 }}</ref> Abramóvitx es gastà més de £100 milions en nous jugadors conformant un gran equip però que només pogué acabar segona a la [[Premier League|FA Premier League]], ser semifinalista de la Lliga de Campions. Ranieri fou acomiadat i en el seu lloc fou contractat l'entrenador [[Portugal|portuguès]] [[José Mourinho]].<ref>{{ref-notícia|títol=Chelsea appoint Mourinho |url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/teams/c/chelsea/3765263.stm |obra=BBC Sport |data= 2 juny 2004 | consulta= 20 maig 2012 }}</ref>

L'any [[2005]] es commemorà el centenari del club. De la mà de jugadors com el capità [[John Terry]] i [[Frank Lampard]], guanyaren la [[Premier League|FA Premier League]] batent gran quantitat de rècords (més victòries, més punts i menys gols en contra); la [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Football League Cup]] en derrotar a la final al [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]] per 3-2 al [[Millennium Stadium]] i arribaren a semifinals de la [[Lliga de Campions de la UEFA]]. L'any [[2006]] repetí el títol que consagra al millor equip anglès de la temporada. No aconseguí, en canvi, millorar l'actuació a la lliga de campions, l'assignatura pendent del club.

[[Fitxer:Chelsea Champions League Winners 2012.jpg|thumb|250px|Instant en el qual els jugadors blues celebren amb el lliurament del trofeu la seva primera [[CopaLliga d'Europade Campions de futbolla UEFA|Copa d'Europa]], el 19 de maig del 2012.]]

[[Fitxer:Didier Drogba Champions League Winner.jpg|thumb|dreta|250px|[[Didier Drogba|Drogba]] celebrant la primera [[Lliga de Campions de la UEFA|Champions League]] del Chelsea, el 19 de maig del 2012.]]

Finalment, els Blues van aconseguir arribar a la final de la [[Lliga de Campions de la UEFA 2007-200808|Champions League del 2008]] eliminant el [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]] a la semifinal. Aquell partit va ser tràgic per l'equip. Després que [[Frank Lampard]] igualés un 1-0 a favor del rival -el [[Manchester United Football Club|Manchester United]]- i la pròrroga acabés sense gols, el partit va haver de decidir-se als penals. [[John Terry]] va fallar per culpa d'una relliscada el penal que podria haver donat la victòria al Chelsea, i finalment el United guanyà la tanda per 6-5 i es proclamà campió.

Per fi, el 19 de maig del 2012 el Chelsea guanya la seva primera [[Lliga de Campions de la UEFA|Champions League]] a l'[[Allianz Arena]] de [[Munic]] davant el [[Fußball-Club Bayern München|Bayern de Munic]] a la tanda de penals. L'entrenador era Roberto di Matteo, el segon entrenador, que es va fer càrrec de l'equip després de la destitució de Villas-Boas. El Chelsea va superar al [[Fußball-Club Bayern München|Bayern de Munic]] per 4-3 mitjançant el torn de [[penalspenal]]s, convertint-se en el primer equip de [[Londres]] a guanyar el trofeu.

La temporada 2012 - 2013 va començar amb Roberto di Matteo a la banqueta 'blue', però després d'un inici molt pobre, tant en la [[Premier League]] com en la fase de grups de la [[Lliga de Campions de la UEFA|Champions League]], és destituït. El vespre del 21 de novembre del 2012, després de la derrota per 3 a 0 davant la [[Juventus Football Club]], és presentat com a nou entrenador [[Rafael Benítez Maudes|Rafa Benítez]], mitjançant la web del club.

El 2013, sota la conducció tècnica de [[Rafael Benítez Maudes]], el Chelsea es va coronar campió de l'[[Lliga Europa de la UEFA|Europa League]] de la [[Unió d'Associacions Europees de Futbol|UEFA]], en derrotar per 2-1 al [[Sport Lisboa e Benfica|Benfica]],<ref>{{citar ref | url= http://futbol.as.com/futbol/2013/05/15/uefa/1368639479_459925.html|títol=Torres i Ivanovic en el 93' fan campió al Chelsea de Benítez| editor= [[As (periòdicdiari)|AS]] |cognom=Balagué|nom=Guillem|data=15 de maig de 2013 }}</ref> convertint-se en el primer equip a ser el vigent campió dels dos títols continentals (la Lliga de Campions i la Lliga Europa), el primer equip a aconseguir-los de manera consecutiva i arribant al selecte grup de clubs (format fins llavors per la [[Juventus deFootball ToríClub|Juventus]], l'[[AjaxAmsterdamsche d'AmsterdamFootball Club Ajax|Ajax]] i el [[Baviera|Bayern]]) dels guanyadors dels tres títols de la UEFA (sumant als anteriors la [[Recopa d'Europa de futbol]]).

Al final de la temporada, [[José Mourinho]] va tornar a ser contractat com a entrenador del club, i en la seva segona temporada al comandament, va obtenir la [[Copa de la Lliga d'Anglaterraanglesa de futbol|Copa de la Lliga]] al març de 2015,<ref>{{citar ref | url= http://www.bbc.com/sport/0/football/31572594|títol=BBC Sport - Chelsea 2-0 Tottenham Hotspur| autor=BBC Sport|data=1 de març de 2015|llengua=anglès }}</ref> i el cinquè [[Premier League|títol de lliga]] del club dos mesos després.<ref>{{citar ref | url= http://www.bbc.com/sport/0/football/32471261|títol=BBC Sport - Chelsea 1-0 Crystal Palace| autor=BBC Sport|data=3 de maig de 2015|llengua=en}}</ref>

Des de la fundació del club, el Chelsea ha tingut quatre escuts, tots ells amb petites modificacions. L'any 1905, el Chelsea va adoptar com a primer escut la imatge d'un ''Pensioner de Chelsea'', que òbviament va contribuir al sobrenom de l'equip per aquests anys, els «pensioners», i va ser mantingut per a prop de cinquanta anys; no obstant això, aquest escut mai va aparèixer en els dissenys de les samarretes. Com a part del pla de modernització del club, dut a terme per [[Edward Joseph Drake|Ted Drake]] des de l'any 1953 d'ara endavant, es va decidir remoure l'escut del pensioner per canviar la imatge del club i per poder adoptar un nou escut.<ref>{{ref-web|url= http://www.chelseafc.com/xxchelsea180706/index.html#/page/ClubBadges|títol=Club Badges| editor=chelseafc.com|llengua=anglès|dataaccés=13 de febrer de 2010}}</ref> Es va decidir crear un emblema temporal que va ser utilitzat només durant un any, i que va consistir solament en les inicials ''CFC''.

L'any 1953, l'emblema va ser canviat a un [[lleó (animal)|lleó]] mirant cap a enrere i sostenint un bastó, emblema que es va mantenir pels següents trenta anys. Aquest escut estava basat en els elements de l'[[escut d'armes]] del [[Chelseakensington (Londres)i Chelsea|barri de Chelsea]],<ref>{{ref-web|url= http://www.civicheraldry.co.uk/lcc.html#chelsea%20bc|títol=Camberwell Metropolitan Borough Council| editor=civicheraldry.co.uk|llengua=anglès|dataaccés=13 de febrer de 2010}}</ref> del qual van ser presos el lleó rampant mirant cap a enrere i el bastó dels [[Abadia de Westminster|abats de Westminster]], antics ''Senyors Feudals de Chelsea''. També es veien representades tres roses vermelles, al·ludint a [[Anglaterra]], i dues pilotes de [[futbol]]. Aquest va ser el primer escut a aparèixer en la indumentària oficial, des que la política de posar els emblemes en les samarretes va ser adoptada al començament dels [[anysdècada del 1960|anys 60]].

El Chelsea juga amb samarreta blava amb detalls en color blanc, pantalons blaus i mitges blanques. El Chelsea mai ha usat samarretes de color blau, tot i que en el primer uniforme del club s'usava un blau més pàl·lid que el d'avui, i s'usaven pantalons blancs i mitges negres. El blau pàl·lid va ser pres de les vestimentes del llavors vescomte Chelsea. El color d'aquestes samarretes va ser canviat per una nova versió que contenia el blau reial prop de l'any [[1912]].<ref>{{cita llibre|autor=Rick Glanville|títol=Chelsea Football Club: The Official History in Pictures|any=2006|pàgines=212|id=ISBN 0-7553-1467-0}}</ref> Quan [[Tommy Docherty]] es va convertir en l'entrenador de l'equip al començament dels [[anysdècada del 1960|anys 60]], es va canviar novament l'uniforme, afegint pantalons blaus ―els quals se segueixen usant fins al dia d'avui― i mitges blanques, amb l'argument que aquests colors eren més distintius, ja que cap altre equip important usava aquesta combinació. Aquest uniforme va ser utilitzat per primera vegada en la temporada 1964-65.<ref>{{cita llibre|autor=Brian Mears|títol=Chelsea: Football Under the Blue Flag| editorial=Mainstream Sport|any=2002|pàgines=42|isbn = 1-84018-658-5}}</ref>

Els colors tradicionals per a l'uniforme alternatiu del club són el groc o blanc a tot l'equipament, però, com a molts equips, ha tingut alguns molt inusuals. El primer uniforme alternatiu consistia en franges blaves i blanques i en un partit dels [[anysdècada del 1960|anys 60]] l'equip va usar un uniforme amb franges blaves i negres a l'estil de l'[[Football Club Internazionale Milano|Inter de Milà]], en contra de les ordres del propi Docherty. Aquest uniforme es va utilitzar per a la semifinal de la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] contra el [[Sheffield Wednesday Football Club|Sheffield Wednesday]], el [[23 d'abril]] de [[1967]].<ref>{{cita llibre|autor=Brian Mears|títol=Chelsea: Football Under the Blue Flag| editorial=Mainstream Sport|any=2002|pàgines=58|id=ISBN 1-84018-658-5}}</ref> Altres uniformes memorables inclouen un uniforme verd usat en els [[anysdècada del 1980|anys 80]] i un de tipus escacs en blanc i vermell al començament dels [[anysdècada del 1990|anys 90]].<ref>{{citar ref | url= http://www.historicalkits.co.uk/chelsea/chelsea-change-kits.html|títol=Chelsea Change Kits| editor=historicalkits.co.uk|llengua=anglès|dataaccés=17 de febrer de 2011}}</ref>

L'uniforme del Chelsea és actualment fabricat per [[Adidas]], la qual va ser contractada per subministrar els uniformes a l'equip des de [[2006]] fins a [[2018]].<ref>{{ref-web|url= http://www.chelseafc.com/page/latestnews/0,,10268~2192734,00.html|títol=Adidas global partnership esteneu|autor=chelseafc.com|llengua=anglès|dataaccés=12 de juliol de 2011}}</ref> Els seus anteriors uniformes eren manufacturats per [[Umbro (marca)|Umbro]] ([[1975]]-[[1981|81]] i [[1987]]–[[2006|06]]), LeCoq Sportif ([[1981]]-[[1986|86]]) i Chelsea Collection ([[1986]]-[[1987|87]]). El primer uniforme del Chelsea era patrocinat per Gulf Air durant la temporada 1983-84. Després, el club va ser patrocinat per empreses com Bai Lin i Grange Farm abans de signar un contracte a llarg termini amb el fabricant de [[Commodore International]], [[Commodore Amiga|Amiga]], el [[1987]], el qual també va aparèixer en les samarretes. Posteriorment, el Chelsea va ser patrocinat per empreses com Coors ([[1994]]-[[1997|97]]), Autoglass ([[1997]]-[[2001|01]]), [[Emirates|Fly Emirates]] ([[2001]]-[[2005|05]]) i [[Samsung]] ([[2005]]-[[2015|15]]). Actualment, el Chelsea és patrocinat per l'empresa Yokohama Tyres.

[[Fitxer:Inside Stamford Bridge.jpg|thumb|dreta|350x350px|[[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]] en l'actualitat.]]

[[Fitxer:West Stand Champions.jpg|thumb|Vista des del [[Stamfordstamford Bridge (estadi)|suport de l'oest]] de l'estadi [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]] durant un partit de la [[Lliga de Campions de la UEFA]] de 2008.]]

El Chelsea només ha tingut un estadi, [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]], on l'equip ha jugat des de la seva fundació, que va ser oficialment inaugurat el [[28 d'abril]] de [[1877]].

A principi dels [[anysdècada del 1930|anys trenta]] es va començar a construir una graderia a la part sud del camp amb un sostre que cobria 1/5 de la graderia total. Aquest sector va ser conegut com el Shed End, el lloc dels afeccionats més lleials al Chelsea, especialment durant els [[anysdècada del 1960|anys seixanta]], [[anysdècada del 1970|setanta]] i [[anysdècada del 1980|vuitanta]].

A finals dels anys seixanta i a principis dels setanta, els propietaris del club es van embarcar en un pla per modernitzar l'estadi Stamford Bridge, que buscava aconseguir una capacitat de 60.000 persones assegudes. El treball va començar a la graderia est ―East Stand― al començament dels anys setanta, però al club se'ls va anar de les mans el cost que tindria aquesta modernització i van haver de vendre la propietat als promotors immobiliaris. Després d'una dura i llarga batalla legal, es va assegurar la permanència del Chelsea a l'estadi i els treballs de remodelació van ser reassumits a mitjan [[anysdècada del 1990|anys noranta]]. Les parts nord, oest i sud de l'estadi van ser completament reconstruïdes amb seients individuals i més a prop del camp de joc. Aquest procés va ser completat l'any [[2001]].

Quan l'estadi Stamford Bridge va ser reconstruït durant l'era presidencial de [[:en:Ken Bats|Ken Bats]], moltes característiques addicionals van ser afegides al complex, incloent dos hotels, apartaments, bars, restaurants, el Chelsea Megastore, i una atracció interactiva denominada Chelsea World of Sport. La intenció era que aquestes instal·lacions proporcionessin ingressos addicionals al club, però van tenir menys èxit del que s'esperava i abans que [[Roman Abramóvitx|Roman Abramovich]] comprés al club el [[2003]] i adquirís el deute assumit per finançar aquests projectes, van ser uns dels principals problemes financers del club. Poc després de la presa de possessió d'Abramovich, es va decidir suprimir la marca ''Chelsea Village'' per enfocar-se en el Chelsea com un club de futbol. No obstant això, encara se li coneix a l'estadi com a part del Village.

El Chelsea en guanyar la seva primera [[Lliga de Campions de la UEFA]] s'ha tornat a replantejar el mudar-se de la seva actual casa a causa del curt aforament que aquesta té. Fet que fa que tinguin un dels bitllets més cars de la [[Premier League]]. Per això els socis propietaris de l'estadi tornaran per enèsima vegada a votar si es queden a [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]], o bé construeixen un estadi amb capacitat per 80.000 persones en un emplaçament del districte de [[Kensington i Chelsea (Londres)|Chelsea]], el qual dóna nom al club.

L'estadi Stamford Bridge també ha estat utilitzat per a altres esdeveniments esportius des de [[1905]]. Va ser seu de tres finals de la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] des de [[1920]] fins a [[1922]].<ref>{{citar ref | url= http://www.thefa.com/thefacup/facompetitions/thefacup/history/cupfinalresults|títol=Cup Final Statistics| editor=thefa.com|llengua=anglès }}</ref> També va ser seu de deu semifinals de la FA Cup, deu partits de la [[Community Shield|Charity Shield]] i tres partits internacionals de la [[Selecció de futbol d'Anglaterra|selecció d'Anglaterra]] ―l'últim el [[1932]]―. També es va disputar en aquest estadi un partit internacional no oficial entre [[Selecció de futbol d'Anglaterra|Anglaterra]] i [[Selecció de futbol de Suïssa|Suïssa]] el [[1946]].<ref>{{citar ref | url= http://www.englandfootballonline.com/matchrsl/matchrslunoff.html|títol=England's Matches: Unofficial| editor=englandfootballonline.com|llengua=anglès }}</ref>

{{Panoràmica|Stamford Bridge Panorama.jpg|1000px|<center>Panoràmica interior de l'estadi [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]].</center>}}

[[Fitxer:Chelsea-Pub-Taschkent.JPG|thumb|213x213px|Pintura de l'equip en el mur d'un bar de [[Taixkent|Tashkent]], a l'[[Uzbekistan]].]]

[[Fitxer:Nico Hulkenberg 2013 Malaysia FP1.jpg|thumb|El [[Alfa Romeo Sauber F1 Team|Sauber F1 Team]] ha estat un Sponsership pel Chelsea.]]

El [[1930]] el Chelsea va fer el seu primer [[cameo]] en una de les primeres pel·lícules sobre [[futbol]], anomenada "The Great Game".<ref>{{citar ref | url= http://www.imdb.com/title/tt0020936/|títol=The Great Game| editor=imdb.com|llengua=anglès }}</ref> L'ex davanter del Chelsea, [[:en:Jack Cock|Jack Cock]] ―qui en aquest moment jugava en el [[Millwall Football Club|Millwall FC]]―, va ser l'estrella de la pel·lícula, en la qual diverses escenes van ser filmades a [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]], inclòs el terreny de joc, la sala de juntes i els vestidors. També va incloure col·laboracions de jugadors del Chelsea com [[:en:Andrew Wilson|Andrew Wilson]], George Mills i [[:en:Sam Millington|Sam Millington]].<ref>{{cita llibre|autor=Rick Glanville|títol=Chelsea FC: The Official Biography|any=2006|pàgines=120-121}}</ref> A causa de la notorietat dels [[:en:Chelsea Headhunters|''Chelsea Headhunters'']], [[hooligangrup d'aficionats esportius radicals|hooligans]]s relacionats amb el club, el Chelsea també ha figurat en pel·lícules sobre el [[hooligangrup d'aficionats esportius radicals|hooliganisme]]isme en el [[futbol]]. La més recent en la qual va participar va ser a "The Football Factory", el [[2004]].<ref>{{citar ref | autor=Steve Hawkes|any=2004|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/film/3687227.stm|títol=Football firms hit the film circuit| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> En el seu cameo més recent en una pel·lícula, el [[2007]], el club va participar en el film [[Índia|indi]] "Jhoom Barabar Jhoom".<ref>{{ref-web|url= http://www.dnaindia.com/report.asp?newsid=1055099|títol=Chelsea teams up with Yash Raj Films| editor=dnaindia.com|llengua=anglès }}</ref>

Fins als [[anysdècada del 1950|anys cinquanta]], el club va tenir una llarga associació amb el music hall. Amb el seu baix rendiment sovint proporcionava material per a comediants com George Robey.<ref>{{citar ref | autor=David Lacey|any=2002|url= http://football.guardian.co.uk/match_report/0,1527,-39862,00.html|títol=Di Canio has last laugh at Chelsea comedy store| editor=football.guardia.co.uk|llengua=anglès }}</ref> Tot això va culminar amb una cançó còmica de Norman Long el [[1933]], irònicament titulada "On the Day That Chelsea Went and Won the Cup", la lletra de la qual descriu una sèrie d'estranys i improbables successos en un hipotètic dia en què el Chelsea finalment va guanyar el seu primer trofeu.

La cançó "Blue is the Colour" va ser feta per a la final de la [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Football League Cup]] el [[1972]], amb tots els membres de l'equip cantant, aconseguint el lloc 5 en el [[UK Singles Chart]].<ref>{{ref-web|url= http://www.chartstats.com/songinfo.php?id=5791|títol=Blue Is The Colour| editor=chartstats.com|llengua=anglès|urlarxiu=http://web.archive.org/20070927192602/www.chartstats.com/songinfo.php?id=5791|dataaccés=27 de setembre de 2007}}</ref> Preparant-se per a la final de la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] el [[1997]], la cançó "Blue Day", la qual va ser feta pel cantant Suggs en col·laboració amb jugadors del Chelsea, va aconseguir el lloc 22 en el [[UK Singles Chart]].<ref>{{citar ref | url= http://www.chartstats.com/songinfo.php?id=25206|títol=Blue Day| editor=chartstats.com|llengua=anglès |urlarxiu=http://web.archive.org/20070930013126/www.chartstats.com/songinfo.php?id=25206|dataarxiu=30 de setembre de 2007}}</ref> El cantant [[Canadà|canadenc]] [[Bryan Adams]], qui és aficionat al Chelsea, li va dedicar al club la cançó titulada «We're Gonna Win», del seu [[àlbum musical|àlbum]] ''18 'Til I Die''.<ref>{{citar ref | autor=Jason MacNeil|any=2008|url= http://jam.canoe.ca/Music/Artists/A/Adams_Bryan/2008/03/16/5019971-sun.html|títol=Bryan Adams returns with '11'| editor=jam.canoe.ca|llengua=anglès }}</ref> A més, en la portada de l'àlbum "Sing When You're Winning" del cantant britànic [[Robbie Williams]], apareix l'estadi [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]] amb Robbie celebrant l'obtenció d'un trofeu en aquest estadi.<ref>{{citar ref | autor=Mike Diver|any=2009|url= http://www.bbc.co.uk/music/reviews/6pm5|títol=Robbie’s first truly international hit, but at a cost.| editor=bbc.co.uk|llengua=anglès}} </ref>

[[Fitxer:West Stand Champions.jpg|thumb|280x280px|dreta|La rivalitat amb el [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]] ha augmentat des de començaments dels [[dècada del 2000|anys 2000]] pels seus constants i transcendents partits.]]

El rival tradicional del Chelsea és el [[Fulham Football Club|Fulham F.C.]], amb el qual comparteix el mateix districte on es va fundar el club. Aquesta rivalitat és coneguda com ''The SW6 Derby'', a causa que els clubs comparteixen el mateix codi postal SW6.<ref>{{citar ref | url= http://www.talkfootball.co.uk/guides/history_of_fulham_fc.html|títol=Fulham Football Club - History| editor=talkfootball.co.uk|llengua=anglès }}</ref> No obstant això, el Fulham no és vist com a gran rival pel Chelsea, ja que han passat prop de 40 anys en diferents divisions i perquè el Chelsea s'ha tornat un dels equips més forts en el futbol anglès a causa de la gran inversió de [[Roman Abramóvitx|Roman Abramovich]] des de la seva arribada, encara que la rivalitat entre tots dos clubs no ha desaparegut. Roy Bentley, Ray Wilkins, Dave Beasant, [[Wayne Bridge]], [[Damien Duff]], [[:en:Ian Pearce|Ian Pearce]], Clive Walker i [[:en:Alexey Smertin|Alexey Smertin]] són alguns dels futbolistes que van jugar en tots dos equips. Encara que no existeix una gran animositat, els partits contra el [[Queens Park Rangers Football Club|Queens Park Rangers]] i contra el [[Brentford Football Club|Brentford FC]] també es consideren derbis, a causa de la proximitat entre els clubs. Bentley, Wilkins i Walker també van arribar a jugar en el Queens Park Rangers. El [[2007]], el QPR es va convertir en el club més ric del futbol anglès després de l'arribada del multimilionari [[Lakshmi Mittal]], qui té una fortuna dues vegades major a la d'Abramovich,<ref>{{citar ref | autor=Kevin Garside|any=2007|url= http://www.telegraph.co.uk/sport/main.jhtml?xml=/sport/2007/12/21/sfnqpr121.xml|títol=Lakshmi Mittal pushes QPR up the rich list| editor=telegraph.co.uk|llengua=anglès|dataaccés=6 de maig de 2010}}</ref> el que ha augmentat la rivalitat entre tots dos clubs.

D'acord a una enquesta realitzada el [[2004]] per ''Planetfootball.com'', els afeccionats del Chelsea van considerar que els seus majors competidors són l'[[Arsenal Football Club|Arsenal FC]], el [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur FC]] i el [[Manchester United Football Club|Manchester United]].<ref>{{citar ref | autor=Chris O'Brien|any=2004|url= http://www.sportnetwork.net/main/s120/st44186.htm|títol=Football Rivalries: The Complete Results| editor=planetfootball.com|llengua=anglès }}</ref> Addicionalment, una forta rivalitat amb el [[Leeds United Football Club|Leeds United FC]] ve des d'alguns polèmics partits en els [[anysdècada del 1960|anys 60]] i [[anysDècada del 1970|70]], especialment la final de la [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]] entre tots dos clubs l'any [[1970]].<ref>{{cita llibre|autor=Rick Glanville|títol=Chelsea FC: The Official Biography|any=2006|pàgines=321-325}}</ref> La rivalitat amb l'Arsenal no es limita al fet que tots dos clubs siguin de la mateixa ciutat. L'èxit del Chelsea des de la temporada 2004-05 s'ha tornat difícil de digerir pels «gunners», els qui creien que serien la nova força dominant en el futbol anglès després d'haver estat campions invictes en la temporada 2003-04.<ref>{{citar ref | url= http://www.goal.com/en/news/1717/editorial/2009/11/28/1653698/arsenal-v-chelsea-the-historical-rivalry|títol=Arsenal v Chelsea: The Historical Rivalry| editor=goal.com|llengua=anglès }}</ref> No obstant això, el Chelsea va passar de ser un equip que no era campió de lliga des de fa 50 anys a ser una de les majors potències del futbol mundial en uns quants anys, robant el lloc que l'Arsenal tenia com a objectiu. [[Tommy Docherty]], [[Thomas Lawton|Tommy Lawton]], [[Graham Rix]], David Rocastle, [[Emmanuel Petit]], [[Ashley Cole]], [[William Gallas]], [[Yossi Benayoun]], [[Lassana Diarra]], [[Nicolas Anelka]], [[Francesc Fàbregas i Soler|Cesc Fàbregas]] i [[Petr Čech]] han jugat en tots dos clubs.

Últimament, la rivalitat amb el [[Manchester United Football Club|Manchester United]] s'ha intensificat enormement, aconseguint el seu punt àlgid en la temporada 2007-08, on tots dos equips van lluitar pel títol de la [[Premier League]] jornada a jornada i pel títol de la [[Lliga de Campions de la UEFA|Lliga de Campions]], encara que els «red devils» van acabar portant-se tots dos campionats. La derrota en la [[Lliga de Campions de la UEFA|final de la Lliga de Campions]] va ser un dels moments més dolorosos en la història del Chelsea. Els «blues» tenien l'oportunitat de poder consagrar-se campions d'[[Europa]] per primera vegada en la seva història. No obstant això, la relliscada de [[John Terry]] en el tir decisiu i l'aturada d'[[Edwin van der Sar]] a [[Nicolas Anelka]] ―tots dos en la [[penal|tanda de penals]]― van posar fi a les aspiracions del Chelsea. Ray Wilkins, [[Leslie Mark Hughes|Mark Hughes]], Mark Bosnich, [[Juan Sebastián Verón]], [[Juan Manuel Mata García|Juan Mata]] i [[Radamel Falcao García Zárate|Radamel Falcao García]] han jugat tant per als «blues» com per als «red devils».

Unes altres de les rivalitats més recents és amb el [[Liverpool Football Club|Liverpool FC]], ja que tots dos clubs s'han enfrontat en la [[Lliga de Campions de la UEFA|Lliga de Campions]] en cinc edicions de forma consecutiva, tres d'elles en semifinals, una en quarts de final i una en la fase de grups. Els «reds» havien sortit guanyadors en les temporades 2004-05<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4501277.stm|títol=Liverpool 1-0 Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> i 2006-07,<ref>cita web|autor=Owen Phillips|any=2007|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/6603039.stm|títol=Liverpool 1-0 Chelsea (Agg: 1-1)| editor=news.bbc.co.uk|idioma=anglès|dataaccés=7 de maig de 2010</ref> però el Chelsea va poder igualar la marca en les temporades 2007-08<ref>{{citar ref | autor=Sam Lió|any=2008|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/7368736.stm|títol=Chelsea 3-2 Liverpool (4-3)| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> i 2008-09.<ref>{{citar ref | autor=Paul Fletcher|any=2009|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/7977038.stm|títol=Chelsea 4-4 Liverpool (agg: 7-5)| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> La sèrie més polèmica va ser en l'edició 2004-05, on [[Luis Javier García Sanz|Luis García]] va marcar un gol controvertit en el partit de tornada que li va donar la passada a la final al Liverpool. [[José Mourinho]] va qualificar aquesta marcació com "''un gol fantasma''", "''un gol provinent de la lluna''" o com "''un gol anotat per l'àrbitre assistent''".<ref>{{citar ref | autor=Oliver Yew|any=2011|url= http://www.goal.com/en-us/news/88/spain/2011/04/28/2462307/he-doesnt-go-quietly-jose-mourinhos-champions-league-exit|títol=He doesn't go quietly... Jose Mourinho's Champions League exit rants through the years| editor=goal.com|llengua=anglès }}</ref> [[Nicolas Anelka]], [[Boudewijn Zenden]], [[Glen Johnson (futbolista)|Glen Johnson]], [[Joe Cole]], [[Yossi Benayoun]], [[Raul Meireles]] i [[Fernando José Torres Sanz|Fernando Torres]] són coneguts pel seu pas en tots dos clubs.

El seu major rival en competicions europees és el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i, igual que el Liverpool, s'han enfrontat en la [[Lliga de Campions de la UEFA|Lliga de Campions]], així com en la [[Copa de les Ciutats en Fires|Copa de Fires]], sumant un total de set enfrontaments entre tots dos clubs en competicions internacionals, en les quals el Chelsea ha sortit victoriós en dues ocasions. El primer enfrontament entre tots dos clubs va ser en la temporada 1965-66 de la [[Copa de les Ciutats en Fires|Copa de Fires]], on tots dos equips van empatar a 2-2 en el global, però en el partit de desempat en el [[Camp Nou]], els «culés» van eliminar als «blues» per 5-0. El seu primer enfrontament en la Lliga de Campions va ser en els quarts de final de l'edició 1999-00, on, tot i que el Chelsea va guanyar el partit d'anada per 3-1 a [[Stamford Bridge (estadi)|Stamford Bridge]],<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/sport/football/champions_league/701340.stm|títol=Inspired Chelsea brush Barcelona aside| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> el FC Barcelona va aconseguir remuntar a casa, eliminant al Chelsea per 5-1.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/sport/football/champions_league/717082.stm|títol=Chelsea's European dream shattered| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> No obstant això, en els vuitens de final de l'edició 2004-05, després d'haver estat derrotats per 2-1 com a visitants,<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4281719.stm|títol=Barcelona 2-1 Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> el Chelsea va aconseguir eliminar al FC Barcelona amb un marcador de 4-2 com a locals,<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4321491.stm|títol=Chelsea 4-2 Barcelona| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> encara que en l'edició 2005-06, amb l'ajut de [[Ronaldo de Assis Moreira|Ronaldinho]], els «blaugranes» van sortir guanyadors en la mateixa fase.<ref>{{citar ref | url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/4778194.stm|títol=Barcelona 1-1 Chelsea (agg 3-2)| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> En l'edició 2006-07, el Chelsea es va enfrontar al FC Barcelona en la fase de grups, on va sortir victoriós per 1-0 com a local i va empatar com a visitant amb gol a últim minut de [[Didier Drogba]].<ref>{{citar ref | autor=Phil McNulty|any=2006|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/6050878.stm|títol=Chelsea 1-0 Barcelona| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès}} </ref><ref>{{citar ref | autor=Phil McNulty|any=2006|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/6094090.stm|títol=Barcelona 2-2 Chelsea| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref>

L'enfrontament entre tots dos clubs en les semifinals de l'edició 2008-09 ―on el Chelsea tenia com a objectiu la passada a la final per buscar la revenja de la final anterior davant el [[Manchester United Football Club|Manchester United]]― va ser el més polèmic de tots. Després d'haver empatat a 0-0 a Barcelona, el Chelsea tenia l'oportunitat de liquidar la sèrie com a local. No obstant això, després que el Chelsea es va posar al capdavant en el marcador gràcies a [[Michael Kojo Essien|Michael Essien]], els «blues» van ser eliminats per un gol d'últim minut d'[[Andrés Iniesta Luján|Andrés Iniesta]].<ref>{{citar ref | autor=Phil McNulty|any=2009|url= http://news.bbc.co.uk/sport2/hi/football/europe/8010840.stm|títol=Chelsea 1-1 Barcelona (agg 1-1)| editor=news.bbc.co.uk|llengua=anglès }}</ref> Aquest partit va estar ple de decisions arbitrals controvertides, incloent diversos penals reclamats pel club anglès, i un penal i una expulsió discutida pel club català. En l'edició 2011-2012, l'equip londinenc es va classificar per a la final gràcies a una victòria per 1-0 a Stamford Bridge amb un gol de [[Didier Drogba]], assistència de [[Ramires Santos do Nascimento|Ramires]] i un empat a 2-2 amb gols de Ramires de vaselina i un gol de [[Fernando José Torres Sanz|Fernando Torres]] en el minut 92' en el Camp Nou. [[Leslie Mark Hughes|Mark Hughes]], [[Boudewijn Zenden]], [[Albert Ferrer i Llopis]], [[Winston Bogarde]], [[Anderson Luis de Souza|Deco]], [[Eiður Smári Guðjohnsen|Eiður Guðjohnsen]], [[Francesc Fàbregas i Soler|Cesc Fàbregas]] i [[Pedro Rodríguez Ledesma|Pedro]] van jugar per a tots dos equips, però només l'[[Islàndia|islandès]] va jugar davant els dos clubs.

{{Fs player|no=1|nat=ESP|pos= POR| name= [[Kepa Arrizabalaga Revuelta|Kepa Arrizabalaga]] |other=}}

{{Fs player|no=4|nat=CAT|pos= MIG| name= [[Francesc Fàbregas i Soler|Cesc Fàbregas]] |other=}}

{{Fs player|no=13|nat=ARG|pos= POR| name= [[Wilfredo Caballero|Willy Caballero]] |other=}}

{{Fs player|no=17|nat=CRO|pos= MIG| name= [[Mateo Kovačić]] |other=cedit pel [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]]}}

{{Fs player|no=28|nat=ESP|pos= DEF| name= [[César Azpilicueta Tanco|César Azpilicueta]] |other= [[Capità (futbol)|2n capità]]}}<ref name="captain"/>

{{Fs player|no=29|nat=ESP|pos= DAV| name= [[Álvaro Borja Morata Martín|Álvaro Morata]] |other=}}

{{Fs player|no=30|nat=BRA|pos= DEF| name= [[David Luiz Moreira Marinho|David Luiz]] |other=}}

{{Fs player|no=—|nat=ENG|pos= POR| name= [[Jamal Blackman]] |other=cedit al [[Leeds United Football Club|Leeds United FC]] fins al 30 de juny de 2019}}

{{Fs player|no=—|nat=NGA|pos= DEF| name= [[Kenneth Omeruo]] |other=cedit al [[Kasımpaşa S.K.Spor Kulübü|Kasımpaşa]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=CIV|pos= MIG| name= [[Victorien Angban]] |other=cedit al [[Koninklijke Voetbalclub Red Star Waasland-Sportkring Beveren|Waasland-Beveren]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=BRA|pos= MIG| name= [[Robert Kenedy Nunes do Nascimento|Kenedy]] ||other=cedit al [[Newcastle United Football Club|Newcastle United]] fins al 30 de juny de 2019}}

{{Fs player|no=—|nat=ENG|pos= MIG| name= [[Jordan Houghton]] |other=cedit al [[Doncaster Rovers F.C.Football Club|Doncaster Rovers]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=SRB|pos= MIG| name= [[Danilo Pantić]] |other=cedit al [[FKFudbalski Klub Partizan|Partizan]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=ECU|pos= MIG| name= [[Josimar Quintero]] |other=cedit al [[FCFK Rostov|Rostov]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=ENG|pos= DAV| name= [[Tammy Abraham]] |other=cedit al [[Swansea City A.F.C.Association Football Club|Swansea]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=ENG|pos= DAV| name= [[Izzy Brown]] |other=cedit al [[Brighton & Hove Albion Football Club|Brighton & Hove Albion]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=ENG|pos= DAV| name= [[Ike Ugbo]] |other=cedit al [[Milton Keynes Dons Football Club|Milton Keynes Dons]] fins al 30 de juny de 2018}}

{{Fs player|no=—|nat=COL|pos= DAV| name= [[Joao Rodríguez]] |other=cedit al [[Tampico Madero F.C.Fútbol Club|Tampico Madero]] fins al 30 de juny de 2018}}

|1967||{{Banderes|Anglaterra}} [[Peter Phillip Bonetti|Peter Bonetti]]

|1997||{{Banderes|Gal·les}} [[Leslie Mark Hughes|Mark Hughes]]

|2007||{{Banderes|Ghana}} [[Michael Kojo Essien|Michael Essien]]

|2012||{{Banderes|Espanya}} [[Juan Manuel Mata García|Juan Mata]]

|2013||{{Banderes|Espanya}} [[Juan Manuel Mata García|Juan Mata]]

|{{Banderes|Anglaterra}} [[Edward Joseph Drake|Ted Drake]]

|{{Banderes|Irlanda del Nord}} [[Robert Dennis Blanchflower|Danny Blanchflower]]

|{{Banderes|Espanya}} [[Rafael Benítez Maudes|Rafa Benítez]]

* '''6 [[FA Premier League|Premier League]]:''' [[Football League 1954–55|1954–55]], [[FA Premier League 2004–05|2004–05]], [[FA Premier League 2005–06|2005–06]], [[FA Premier League 2009-10|2009-10]], [[FA Premier League 2014-15|2014-15]], [[FA Premier League 2016-17|2016-17]]

* '''8 [[Copa anglesa de futbol|FA Cup]]:''' [[FA Cup 1969–70|1969–70]], [[FA Cup 1996–97|1996–97]], [[FA Cup 1999–2000|1999–2000]], [[FA Cup 2006–07|2006–07]], [[FA Cup 2008–09|2008–09]], [[FA Cup 2009–10|2009–10]], [[FA Cup 2011–12|2011–12]] i [[FA Cup 2017–18|2017–18]].

* '''5 [[Copa de la Lliga anglesa de futbol|Football League Cup]]:''' [[Football League Cup 1964–65|1964–65]], [[Football League Cup 1997–98|1997–98]], [[Football League Cup 2004–05|2004–05]], [[Football League Cup 2006–07|2006–07]] i [[Football League Cup 2014-15|2014-15]]

* '''4 [[Community Shield|FA Community Shield]]:''' [[FA Community Shield 1955|1955]], [[FA Community Shield 2000|2000]], [[FA Community Shield 2005|2005]] i [[FA Community Shield 2009|2009]].

* [[Fitxer:UEFA - Super Cup.png|20px|Supercopa d'Europa]] '''1 [[Supercopa d'Europa de futbol|Supercopa d'Europa]]:''' [[Supercopa d'Europa de futbol 1998|1998]].