Tànger: diferència entre les revisions

Ismail va donar el govern a [[Ali ibn Abd Allah al-Tamsamani]] que negociaria amb les potències estrangeres i repoblaria la regió amb gent del [[Rif]]; Ali va morir el [[1714]] i el va succeir el seu fill el paixà [[Ahmed ibn Ali]] que va aprofitar la decadència alauita per esdevenir un senyor local autònom que de fet anava de Tànger a [[Oudja]]. Va ser mort quan va intentar ocupar [[Fes]] el [[1743]], pel sultà Mulay [[Abd Allah ben Ismail]]. [[Mulay Muhammad III]] ibn Abd Allah ibn Ismail al-Khatib (1757-1790) hi va instal·lar una guarnició de negres. En la segona meitat del [[segle XVIII]] i el {{segle|XIX|s}} la família d'Ahmad ibn Ali va ocupar diverses vegades el govern de la ciutat i la seva regió. A partir del 1845, havent agafat importància, el sultà va decidir nomenar-hi un ''naib'' (delegat) amb funcions diplomàtiques. A la meitat del segle el 20% del comerç del regne passava per Tànger. El tractat anglo-marroquí de [[1856]] va abolir els monopolis de l'estat i això va disparar el negoci europeu a la ciutat, i es van crear bancs i desenvolupar el comerç marítim. La població va passar de 5.000 habitants el 1810 a 20.000 el 1878 (una cinquena part jueus). El 1860 els europeus eren 700 (el 1832 només eren 200). Entre 1856 i 1863 es van signar diversos convenis comercials amb potències europees. El 1900 els europeus a la ciutat eren uns cinc mil. A Tànger un consell dels cònsols europeus fou creat per vigilar les condicions higièniques i evitar epidèmies; els primers diaris del Marroc van aparèixer a la ciutat (Times of Morocco el 1870 i Le Reveil el 1883). La resistència nacional va agafar un caràcter armat en alguns moments i el xerif [[Ahmad al-Raysuni]] va atacar Tànger el 1903 i el 1904 agafant ostatges occidentals com el grecoamericà Ian Perdicaris o l'anglès Walter Harris. El 1905 l'emperador alemany [[Guillem II d'Alemanya|Guillem II]] ihi va desembarcar per fer valdre els drets dels alemanys al Marroc que l'Entente franco-anglesa de 1904 havia confiat a França. El tractat de protectorat de 1912 deixava a Tànger en situació especial per la seva posició estratègica i comercial.