Pau Gargallo i Catalán: diferència entre les revisions

| peuobra = Autoretrat de Pau Gargallo que formava part de la decoració de l'antic Teatre del Bosc, a [[Gràcia (Barcelona)|Gràcia]], i que es troba integrat a la façana de l'actual CineCinema Bosque, al mateix lloc (1907)

'''Pau Gargallo i Catalán'''<ref>{{ref-web| url= http://www.enciclopedia.cat/search/site/Pau%20Gargallo| títol= Pau Gargallo a la [[GEC]]}}</ref> ([[Maella]], el [[Matarranya]], [[5 de gener]] de [[1881]] - [[Reus]], [[Baix Camp]], [[28 de desembre]] de [[1934]]) fou un escultor català d'origen maellà.<ref name="gencat">{{citar ref |títol =Escultura d’avantguarda (Juli González i Pau Gargallo) |editor =Generalitat de Catalunya |obra =Culturcat |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=8b91110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = 14 octubre 2012 }}</ref>

El 1903 una beca li va permetre anar a [[París]], on es va instal·lar al barri de [[Montparnasse]] i on faria llargues estades. Va viure a la comuna d'artistes [[Le Bateau-Lavoir]], amb [[Max Jacob]], [[Juan Gris]] i altres artistes, incloent-hi el seu amic [[Picasso]]. Va treballar amb [[Auguste Rodin]].<ref name=serra65/> El 1904 va tornar a Barcelona i va obrir taller al carrer del Comerç. El 1905 [[Juan Gris]] li va presentar a Magali Tartanson, amb qui es va casar el [[1915]]. El 1906 va exposar per primera vegada individualment a la [[Sala Parés]].<ref name="gencat"/>

Durant la seva carrera professional, i gràcies al domini dels oficis artístics, treballa com a ajudant de diversos escultors i col·labora en moltes obres de l'arquitecte modernista [[Lluís Domènech i Montaner]], en treballs escultòrics d'edificis com el [[Palaupalau de la Música Catalana]], l'[[Hospitalhospital de Sant Pau]] i l'[[Institut Pere Mata]], amb escultures amb [[pedra]] i [[bronze]]. La seva trajectòria artística parteix dels plantejaments clàssics del [[modernisme]] i del [[Noucentismenoucentisme]], uns plantejaments i unes pràctiques tradicionals de l'escultura que no abandonarà mai. Però Gargallo també rep la influència d'algunes de les concepcions de les avantguardes escultòriques, que el duen a sintetitzar les formes i a utilitzar l'espai com un element constitutiu de l'obra.<ref name="gencat"/>

En un moment determinat es va sentir atret pels metalls. Aquesta atracció el va conduir a cercar noves solucions tècniques i nous plantejaments formals, malgrat que va continuar fent obres figuratives amb materials tradicionals com ara la [[terracota]], la [[pedra]] o el [[marbre]]. Entre el 1920 i el 1923 incorpora la xapa de plom a la construcció de les d'escultures, modela els volums en negatiu i insereix l'espai buit a les seves obres. També realitza una mena de màscares metàl·liques còncaves, sovint amb característiques caricaturesques, en les quals l'espai interior assoleix un gran protagonisme.<ref name="gencat"/>

El [[1934]] va sofrir una [[pneumònia]] fulminant i va morir als 53 anys el [[29 de desembre]] a [[Reus]], on s'havia desplaçat per inaugurar una exposició de la seva obra. Fou enterrat al [[Cementiricementiri de Montjuïc]] (Barcelona).

El [[1985]] es va inaugurar enel [[Museu Pablo Gargallo]] al [[Palau del Comtes d'Argillo|palau dels Comtes d'Argillo]] de [[Saragossa]]. El Museumuseu té un excel·lent centre de documentació on es pot consultar informació sobre la vida i obra de l'artista. A més, el Centrecentre reuneix un important fons documental sobre altres escultors contemporanis.

Al llarg de la seva carrera va mantenir simultàniament dos estils aparentment molt diferents, però en el fons prou relacionats: un estil clàssic, que sovint s'ha relacionat amb el [[noucentisme]], i un estil avantguardista, en què experimenta amb la desintegració de l'espai (o sigui, representa formes sense omplir-les de material, com en el cap i el cos del ''[[El profeta|Gran Profetaprofeta]]''), i amb nous materials, com la xapa de [[coure]] o [[plom]]. Les seves escultures més famoses són ''[[Gran ballarina]]'' ([[1929|(1929]]) i ''[[Gran bacant]]'' ([[1931]]).

Entre les seves obres més conegudes podem citar, per exemple, els tres retrats de l'actriu [[Greta Garbo]] (1930-31), en què les xapes de ferro retallades tan sols dibuixen perfils, alguns elements aïllats (un ull, un tirabuixó dels cabells, el nas, etc.) o contorns del rostre, i en què l'espai esdevé la matèria constitutiva de l'obra. Una altra de les peces més famoses és el ''Gran profeta'' (1933), una obra contradictòria que es debat entre la figuració i l'abstracció formal. Es tracta d'una escultura monumental que vol semblar feta amb fragments afegits a la manera del ‘collage''collage'' però que respon més aviat als conceptes del modelat tradicional, una obra que pretén ser avantguardista i experimental, però que conserva un regust acadèmic que fa que alguns crítics perspicaços la qualifiquin de manierista avantguardista.

Gargallo és un dels escultors que tenen més obres als espais públics i a l'abast de tothom. A la ciutat de Barcelona, per exemple, es poden trobar peces seves a la plaça de Catalunya, com ara ''El pastor de l'àliga'' o ''El pastor del flabiol'' (1928), d'estètica noucentista i classicista; l'escultura ''[[Urà (Pau Gargallo)|Urà]]'' (1933), al vestíbul de l'[[Ajuntament de Barcelona]], una obra amb molts elements decoratius que recorden l'[[art déco|art ''déco'']]; els grups escultòrics de la cavalcada de les valquíries al gran arc del prosceni del [[Palaupalau de la Música Catalana]]; ''La veremedoraveremadora'' (1928), als jardins de Miramar de la muntanya de Montjuïc; la ''Salutació olímpica'' (L'atleta clàssic i Ll'atleta modern) (1929) i ''Els aurigues'' (1929), a l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys]]; diverses peces que decoren els pavellons de l'Hospitalhospital de Sant Pau; els quatre baixos relleus de la façana dels cinemes Bosque (1907), que són un autoretrat i els retrats de Picasso, Nonell i Ramon Reventós, a la Rambla del Prat; etc.<ref name="gencat"/>

L'obra de Gargallo es pot trobar també, entre altres, al [[Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía|Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia]], de Madrid, al [[Museo Pablo Gargallo|Museu Pablo Gargallo]], de Saragossa, i en nombroses col·leccions particulars. La seva obra es caracteritza per la constant contradicció, l'ambivalència i la dualitat, i per l'eterna pugna entre el classicisme i l'avantguarda, que voreja constantment el perill del decorativisme i l'ornamentació.<ref name="gencat"/>

Fitxer:Gargallo_miraGargallo mira.JPG|Monument al psiquiatrapsiquiatre [[Emili Mira i López]], a [[Barcelona]]; a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaçaplaça de Catalunya]] hi ha una versió en pedra de la mateixa escultura.

Fitxer:Pablo gargallo-kiki de montparnasse front eh.JPG|Kiki de Montparnasse (1928).

Fitxer:Zaragoza - Pablo Gargallo - Jinete.jpg|''Genet'' de la Portaporta delde la Marató de l'[[Estadi Olímpic de Montjuïc]], a [[Barcelona]] (foto de la còpia del museuMuseu de Saragossa)

Fitxer:Màscara home gargallo.jpg|Màscara d'home. Reproducció en [[plata]] ([[2006]]) d'un penjoll original en [[or]] de Pau Gargallo, de [[1916]]

Fitxer:El Profeta.jpg|[[El profeta|''El profeta'']] (1933)

* [[El violinista]].

* [[Albert Fabra i Foignet]].

* [http://www.zaragoza.es/ciudad/museos/es/gargallo Pàgina ''web'' del MuseoMuseu Pablo Gargallo] {{es}}.