La Foixarda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
[[Fitxer:Sot o Pedrera de La Foixarda.jpg|300px|miniatura|dreta|Sot o Pedrera de La Foixarda]]
[[Fitxer:Camp de la Foixarda2 - Barcelona.jpg|300px|miniatura|dreta|[[Camp Municipal de Rugbi La Foixarda]]]]
La Foixarda va ser una de les vàries [[Pedrera|pedreres]] de la [[Montjuïc (Barcelona)|muntanya de Montjuïc]] explotades des de mitjan [[segle XVII]] fins a mitjan [[segle XIX]] per la família barceloninade molers barcelonins Foixart, del cognom dels quals, per derivació, es va formar el seu [[Toponímia|topònim]].<ref>ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): ''Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII'', Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, p. 184.</ref><ref>[https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180614/4582620517/foixart-foixarda-nomenclator-barcelona-cantero-calle.html ''La Foixarda, el arbusto que entierra la memoria de la familia de canteros Foixart''. Reportatge-entrevista a Carmen Rovira de Saralegui i Hugo Rovira de Saralegui per Jesús Sancho] a [[La Vanguardia]].</ref>
 
Els seus terrenys van recaure a la fi del segle XIX en Jacinta Bruguera i Rius, muller de [[Ramon Rovira i Casanella]] i filla de Jacint Bruguera i Foixart, avi de l'industrial i polític [[Lliga Regionalista|regionalista]] [[Josep Rovira i Bruguera]], la família de la qual els va cedir a l'Ajuntament de Barcelona el 1915, segons projecte d'urbanització de la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1915/11/20/pagina-4/33344779/pdf.html Cesión al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, destinados a parques y jardines.] [[La Vanguardia]] (20.11.1915, p. 4).</ref><ref>GRANDAS, M. Carmen (1988): ''L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929'', Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.</ref>