Racó d'Ademús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Redirecció a El Racó d'Ademús Etiqueta: Redirecció nova |
m Revertides les edicions de Macondo. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Redirecció suprimida Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula de comarca valenciana|del |Racó|Rincón de Ademuz|
|escut = Escut de la Mancomunitat del Rincón de Ademuz.svg
|fotografia = Verge de l'Horta -Ademús-.JPG
|fotografia_descripció = Ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Segle XIV. Ademús
|capital = [[Ademús]]
|població = 2638
|any_cens = 2013
|superfície = 370,10
|coordenades = {{coord|40|4|48.62|N|1|17|7.44|W|region:ES-VC_type:adm2nd|display=inline,title}}
|predoling = [[Castellà]]
|municipi_populós = [[Ademús]] (1.258 hab.)
|municipi_extens = [[Castellfabib]] (106,30 km²)
|municipi_dens = [[Torre Baixa]] (98,51 hab./km²)
|municipis = 7
}}
El '''Racó d'Ademús''', també coneguda simplement com '''el Racó''', és una comarca de l'interior del [[País Valencià]], de parla [[castellà|castellana]], amb capital a [[Ademús]].
Constitueix una comarca muntanyenca, regada pel riu [[Túria]] (conegut a la comarca com a riu Blanc), amb activitat agrícola (cereal, hortalisses, farratges), de ramaderia llanar i explotacions forestals. És una de les comarques menys desenvolupades del país, des del punt de vista tecnològic<ref>[http://www.noticiasdelrincon.com/21/el-rincon-de-ademuz-se-encuentra-entre-una-de-las-comarcas-con-menos-desarrollo-tecnologico-de-espana.html#comments ''El Racó d'Ademús es troba entre una de les comarques amb menys desenvolupament tecnològic de l'Estat Espanyol''], a noticiasdelrincon.com {{es}}</ref> i demogràfic.
== Geografia ==
El riu [[Túria]] obri, en la comarca, una gran vall que forma part de la gran fossa de Terol. Aquesta vall està flanquejada per la [[serra de Javalambre]] (a l'est), entre els quals es troba el [[Cerro Calderón]] (1.839 m), que és el punt més alt del [[País Valencià]]. Per l'oest està tancat pels últims contraforts meridionals de les [[Monts Universals]], amb pics com la [[Creu dels Tres Regnes]] (1.552m). El Túria compta amb dos afluents en la comarca: el [[riu Ebrón]] i el [[riu Bohilgues]], el primer en el terme de [[Castielfabib]] i el segon en el terme d'[[Ademús]].
Limita pel nord, l'est i l'oest amb la [[província de Terol]] i al sud amb la de [[província de Conca|Conca]]. Aquesta comarca està, per tant, aïllada geogràficament de la resta del País Valencià, amb un poble de la província de Conca, [[Santa Cruz de Moya]], enmig.
== Història ==
[[Fitxer:Escut de la Mancomunitat del Rincón de Ademuz.svg|thumb|[[Escut de la Mancomunitat del Racó d'Ademús|Escut]] de la [[Mancomunitat del Racó d'Ademús|mancomunitat de municipis]] del '''Racó d'Ademús''']]
Tot i que hi ha nombroses restes de poblament prehistòric, íber i romà, les terres del Racó comencen a estar documentades a l'època musulmana, concretament les dues fortaleses, ''Al-Damus'' i ''Castil-Habib'', que esdevindran en el futur les dos viles històriques de la comarca.
La conquesta cristiana la va dur a terme el rei Pere II d'Aragó el 1210, que va conquerir les esmentades fortaleses, amb l'ajuda de cavallers templers i hospitalers. És per això que les terres del Racó van ser pioneres en la conquesta del futur Regne de València. Jaume I d'Aragó va incorporar la comarca al nou regne de València i al patrimoni reial.
Les dues viles històriques del Racó, [[Ademús]] i [[Castellfabib]], van tindre vot a les Corts Valencianes, i hi enviaven puntualment els seus síndics.
== Municipis ==
Els municipis d'aquesta comarca són:
{{Inicia taula de municipis|El Racó d'Ademús|(2012)}}
{{Filera 1 de municipi|[[Ademús]]|1.258|100,40|12,53}}
{{Filera 2 de municipi|[[Cases Altes]]|158|15,90|9,94}}
{{Filera 3 de municipi|[[Cases Baixes]]|221|22,90|9,78}}
{{Filera 4 de municipi|[[Castellfabib]]|301|106,30|2,83}}
{{Filera 5 de municipi|[[la Pobla de Sant Miquel]]|77|63,60|1,21}}
{{Filera 6 de municipi|[[Torre Baixa]]|463|4,70|98,51}}
{{Filera 7 de municipi|[[Vallanca]]|160|56,60|2,83}}
{{Finalitza taula de municipis|2.638|370,10|7,13}}
== Economia i comunicacions ==
La principal activitat de les localitats de la comarca es caracteritza pels treballs agrícoles, el [[turisme rural]] i algunes petites indústries alimentàries, fonamentalment càrnies i torroneres.
La comarca és solcada per dues carreteres nacionals, la [[N-420]] Terol-Conca i la [[N-330]] Alacant a França, per Saragossa que la uneix amb Utiel i Teruel.
== Personatges destacats ==
*[[Jaume Ruiz de Castellblanch]] (1595-1672), senyor de Torre Baixa i prestigiós bandoler de mitjans del segle XVII.<ref>Font: Eslava Blasco, R.: [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/60-Bandolerismo+en+el+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz%2C+el+caso+de+don+Jaime+Ruiz+de+Castellblanch.pdf "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante el siglo XVII: el caso de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja"], a la revista ''Ababol'', nº 60. Pp. 11-24. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.{{es}}</ref>
*[[José Ríos]] (?-1777), escriptor i antiquari del segle XVIII. Nascut a Ademús i mort a Cullera.<ref name="Eslava">Font: Eslava Blasco, Raúl: [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/49-Escritores+del+Rinc%C3%B3n+de+Ademuz+en+los+siglos+XVII+y+XVIII.pdf "Noticias sobre escritores del Rincón de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, según sus contemporáneos"], a la revista ''Ababol'', nº 49. Pp. 4-14. ISSN 1578-6978. Ademús, 2007.{{es}}</ref>
*[[Eusebio Cañas]] (segona meitat del segle XVIII), escriptor i traductor del segle XVIII. Nascut a Ademús i mort a Itàlia.<ref name="Eslava"/>
*[[Francesc Candel]] (1925-2007), escriptor nascut a [[Cases Altes]].
*[[Elvira Lindo]] (1962), escriptora i guionista, la seua família materna és originària d'[[Ademús]].<ref>{{ref-web|url=http://www.culturamas.es/blog/2010/02/21/elvira-lindo/|títol=Entrevista a Elvira Lindo|editor=Culturamas.es|data=21/02/2010|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.elpais.com/edigitales/entrevista.html?encuentro=147|títol=Entrevista digital a Elvira Lindo|obra=pregunta núm. 52|editor=El País|data=12/06/2001|llengua=castellà}}</ref>
== Referències ==
{{Referències}}
== Vegeu també ==
* [[Llista de monuments del Racó d'Ademús]]
== Bibliografia ==
* [[Francesc Candel Tortajada|Candel Tortajada, Francesc]]: ''Viaje al Rincón de Ademuz''. Barcelona, 1977. ISBN 84-01-44182-X
* Eslava Blasco, Raúl: ''Una mirada al patrimoni (Vol. I)'': “El Racó d'Ademús”. Pp. 50-79. {{ISBN|978-84-7795-757-7}}. València, 2016. En ''La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d’història (1999-2014).'' Edició de la Diputació de València y la Cátedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. Dos volums. València, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
* Eslava Blasco, Raúl: ''Castielfabib y su patrimonio histórico-artístico''. Castellfabib, 2014. ISBN 978-84-606-4689-1
* Eslava Blasco, Raúl: ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
* Eslava Blasco, Raúl: ''Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso''. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
* Gargallo Gil, José Enrique: ''Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz''. Madrid, 2004. ISBN 978-84-00-08297-0
* Rodrigo Alfonso, Carles: ''El Rincón de Ademuz, análisis comarcal''. Valencia, 1998.
* ''ABABOL''. Revista del ''Instituto de Cultura y Estudios del Rincón de Ademuz'' (ICERA), dirigida per Ángel Antón Andrés i publicada trimestralment a Ademús des de 1995.
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Rincón de Ademuz}}
* [http://www.icera-rincondeademuz.es/ Institut de Cultura i Estudis del Racó d'Ademús (ICERA)]
* [http://rincondeademuz.wikispaces.com/ Art i patrimoni al Racó d'Ademús] {{es}}
* [http://www.topwalks.net/en/rincon_ademuz.htm/ Algunes rutes senderistes pel Racó]
* [http://www.rincondeademuz.com/manzanas/index.html Pomes del Racó]
{{Municipis del Racó d'Ademús}}
{{Comarques valencianes}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Raco D'Ademus}}
[[Categoria:Racó d'Ademús| ]]
| |||