Solsona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -sembla ser que +sembla que
m bot: -Sembla ser que +Sembla que
Línia 268:
 
L’edat mitjana
Les notícies referents al període visigòtic i musulmà són escasses. Se sap que a l’Alt Urgell ja hi havia una cristiandat i uns bisbes que s’anaren succeint almenys des del segle VI. També Lleida era una diòcesi cristiana. La conquesta de la Marca Hispànica per Lluís el Piadós s’estengué fins a Solsona, Manresa i Berga durant el primer terç del segle IX, segons afirmen les fonts documentals de l’època. En una de les primeres guerres civils del país, però, el cap got Aissó, el 820, amb l’ajuda dels sarraïns, s’apoderà d’una gran part de la Marca i de Solsona. La ciutat fou recuperada per Guifré el Pelós el 886. A la mort d’aquest, el comtat d’Urgell, al qual en principi pertanyia Solsona, fou cedit al seu fill Sunifred II, tot i que la ciutat resta junt amb Cardona com a dominicatura pròpia en mans del seu germà Sunyer, comte de Barcelona, que li atorgà, el 921, la carta de poblament que marcaria el seu creixement inicial. Mort Sunyer, aquestes terres retornaren a Sunifred, però aquest morí sense descendència i finalment el fill de Sunyer, Borrell II, reuní sota el seu ceptre els comtats de Barcelona i d’Urgell. Des d’aleshores els bisbes i els comtes d’Urgell sovintejaren les seves visites a Solsona. El 906 el comte Sunyer hi edificà una església i el 980 ja hi havia la de Sant Pere Apòstol, anomenada església de Santa Maria i de Sant Pere en altres escriptures. Sembla ser que al voltant de l’any 1000 Solsona ja tenia també categoria de residència episcopal.
 
Des d’abans del 1090 hi havia una comunitat de clergues que feien vida comunitària i que adoptaren la regla de Sant Agustí, i sembla que en aquesta data ja l’observaven. Les grans donacions de terres que els comtes i els bisbes d’Urgell feren a Santa Maria de Solsona, a més de la senyoria d’una gran part de la ciutat, que tenia el prepòsit, més tard titulat abat, permeteren la vida folgada i influent d’aquesta canònica, al voltant de la qual s’anà desenvolupant la ciutat. Lentament, però, els prepòsits de Solsona anaren obtenint terres que havien pertangut, sia per compra sia per donació, al bisbat d’Urgell. Tot i que mai no deixaren la jurisdicció episcopal la influència dels prepòsits anà creixent, i compartiren tradicionalment el domini de la ciutat junt amb els senyors de Solsona.
Línia 330:
 
L’edat mitjana
Les notícies referents al període visigòtic i musulmà són escasses. Se sap que a l’Alt Urgell ja hi havia una cristiandat i uns bisbes que s’anaren succeint almenys des del segle VI. També Lleida era una diòcesi cristiana. La conquesta de la Marca Hispànica per Lluís el Piadós s’estengué fins a Solsona, Manresa i Berga durant el primer terç del segle IX, segons afirmen les fonts documentals de l’època. En una de les primeres guerres civils del país, però, el cap got Aissó, el 820, amb l’ajuda dels sarraïns, s’apoderà d’una gran part de la Marca i de Solsona. La ciutat fou recuperada per Guifré el Pelós el 886. A la mort d’aquest, el comtat d’Urgell, al qual en principi pertanyia Solsona, fou cedit al seu fill Sunifred II, tot i que la ciutat resta junt amb Cardona com a dominicatura pròpia en mans del seu germà Sunyer, comte de Barcelona, que li atorgà, el 921, la carta de poblament que marcaria el seu creixement inicial. Mort Sunyer, aquestes terres retornaren a Sunifred, però aquest morí sense descendència i finalment el fill de Sunyer, Borrell II, reuní sota el seu ceptre els comtats de Barcelona i d’Urgell. Des d’aleshores els bisbes i els comtes d’Urgell sovintejaren les seves visites a Solsona. El 906 el comte Sunyer hi edificà una església i el 980 ja hi havia la de Sant Pere Apòstol, anomenada església de Santa Maria i de Sant Pere en altres escriptures. Sembla ser que al voltant de l’any 1000 Solsona ja tenia també categoria de residència episcopal.
 
Des d’abans del 1090 hi havia una comunitat de clergues que feien vida comunitària i que adoptaren la regla de Sant Agustí, i sembla que en aquesta data ja l’observaven. Les grans donacions de terres que els comtes i els bisbes d’Urgell feren a Santa Maria de Solsona, a més de la senyoria d’una gran part de la ciutat, que tenia el prepòsit, més tard titulat abat, permeteren la vida folgada i influent d’aquesta canònica, al voltant de la qual s’anà desenvolupant la ciutat. Lentament, però, els prepòsits de Solsona anaren obtenint terres que havien pertangut, sia per compra sia per donació, al bisbat d’Urgell. Tot i que mai no deixaren la jurisdicció episcopal la influència dels prepòsits anà creixent, i compartiren tradicionalment el domini de la ciutat junt amb els senyors de Solsona.