Marià Rubió i Bellver: diferència entre les revisions

'''Marià Rubió i Bellver''' ([[Reus]], [[1862]] - [[Niça]], [[1938]]) fouva ser un [[enginyer militar]] militar [[Catalunya|català]], responsable d'importants obres urbanístiques i d'enginyeria.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=[[Josep Olesti Trilles|Olesti Trilles]]|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=575|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1992}}</ref><ref name=":1">{{ref-llibre|cognom=[[Joaquim Santasusagna|Santasusagna]]|nom=J.|títol=Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900|pàgines=229|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1984}}</ref>

Graduat militarment a l'Acadèmia Militar de [[Guadalajara (Castella - la Manxa)|Guadalajara]] ([[1878]]), va combinar el treball militar i l'activitat tècnica i científica. Destinat a [[Maó]] ([[1883]]), s'ocupà de les reformes del [[castell de la Mola]].

Es traslladà a [[Barcelona]] el [[1896]] i l'any [[1901]] fouva donar-se de baixa a l'exèrcit, dedicant-sei es va dedicar exclusivament a l'obra civil. FouVa ser contractat pel [[Doctor Andreu]] dins dea la [[Societat Urbanitzadora del Tibidabo]] per a dirigir el projecte d'urbanització de la muntanya. Va ser president de la [[Societat d'Atracció de Forasters]] de [[Barcelona]] des de [[1911]] i director tècnic de l’[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. La [[guerra civil espanyola]] el va trobar a l'estranger i va morir a Niça, [[França]], el [[1938]].

Va ser autor de diversos llibres de temàtica militar i d'enginyeria, però destaquen especialment els seus articles a ''[[La Vanguardia]]'' com a analista de la [[Primera Guerra Mundial]] entre [[1914]] i el final de la guerra, publicats després com a llibre amb el nom ''Filosofía de la guerra: juicios, observaciones, y comentarios relativos a la gran lucha de las naciones''. Barcelona: Minerva, 1917

Era germà de [[Joan Rubió i Bellver]], arquitecte deixeble de [[Gaudí]] amb qui col·laborà al [[Tibidabo]]. Es va casar amb Maria Tudurí i els seus fills seguirienvan seguir la seva vocació per l'obra civil: [[Santiago Rubió i Tudurí]] amb qui va compartir projectes al Tibidabo i va introduir-lo en la '''Societat Gran Metropolitano''', que havia de construir la línia del [[Metro de Barcelona|metro de Lesseps a la Rambla i Correus]] (actual [[Línia 3 del metro de Barcelona|Línia 3]]); i amb [[Nicolau Maria Rubió i Tudurí]] a qui proposà com a ajudant de [[Jean Claude Nicolas Forestier|Jean Forestier]] en els projectes de reforma de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]].<ref name=":0" /><ref name=":1" />

*''Els Rubió: una nissaga d'intel·lectuals: Marian Rubió i Bellvé, Joan Rubió i Bellver, Nicolau Ma. Rubió i Tudurí, Santiago Rubió i Tudurí, Fernando Rubió i Tudurí, Marian Rubió i Tudurí''. [Barcelona]: Angle: N.M.A.R.T., Fundació Privada Nicolau Ma. i Montserrat Rubió, 2003.