Revisió del 23:04, 15 ago 2018 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.094 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:38, 15 ago 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.094 edits m retoc Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: '''Turbocapitalisme''' o '''capitalisme depredador''' és un concepte polític depreciatiu per designar una [[economia de mercat]] sense cap restricció regulatòria. Condueix a una situació d'ultracompetitivitat per a la mà d'obra que crea un desequilibri de poder.<ref>{{Ref-web\|url=https://taller.iec.cat/neologismes/mostra.asp?terme=turbocapitalisme&button=Cerca\|títol=turbocapitalisme\|consulta=15-08-2018\|obra=Observatori de neologia\|editor=Institut d'Estudis Catalans - Secció Filològica\|data=01/01/2016}}</ref> [[Fitxer:Gedenkstein Warschauer Str 48 (Friedh) Turbo-Kapitalismus.jpg\| thumb\|Làpida sepulcral a [[Berlín]] en memòria de «les mil milions de vides destruïdes pel turbocapitalisme»]]La paraula anglesa ''turbocapitalism'' va ser utilitzada per primera vegada el 1999 per l'economista ~~dels~~ [[Estats Units d'Amèrica\|americà]] [[Edward Luttwak]] del Center for Strategic and International Studies a [[Washington]]<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Herberg\|nom=Dieter\|nom2=Michael \|cognom2= Kinne \|nom3=Doris \|cognom3= Steffens \|nom4=Elke \|cognom4= Tellenbach,\|nom5=Doris \|cognom5= Al-Wadi\|col·lecció= Volum 11 de ''Schriften des Instituts für Deutsche Sprache'' \|títol=Neuer Wortschatz : Neologismen der 90er Jahre im Deutschen\|url=https://www.worldcat.org/oclc/57405356\|edició=\|llengua=alemany\|data=2004\|editorial=W. de Gruyter\|lloc=Berlín\|pàgines=346\|isbn=311017751X}}</ref> al seu llibre ''Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy'' (Turbocapitalisme: guanyadors i perdedors a l'economia mundial).<ref>{{ref-llibre\|nom=Edward \|cognom= Luttwak\|títol= Turbo-Capitalism: Winners and Losers in the Global Economy \|loc= Nova York\|data= 1999\|isbn= 0-06-019330-1}}</ref> L'exbanquer de la [[Deutsche Bank]] [[Raphael Nagel]], que va crear una fundació que ajuda persones sobre-endeutades a Barcelona no veu problemes amb el «capitalisme civilitzat» però sí en el capitalisme descontrolat i fora de lloc quan nou per deu transaccions financeres són especulatives i no tenen cap relació amb l'economia real. Per Nagel, la banca s'ha transformat en «monstre descontrolat».<ref> {{Ref-publicació\|cognom=Meler\|nom=Isaac\|article=Raphael Nagel: «La llei de segona oportunitat és el rescat ciutadà»\|publicació=Nació Digital \|url=https://www.naciodigital.cat/noticia/126101/raphael/nagel/llei/segona/oportunitat/rescat/ciutada\|data=25 de febrer de 2017}}</ref> Veu el turbocapitalisme com un moviment que afavoreix els grans capitals que perujudiquen la societat amb una injustícia que conduirà al final de la [[mundialització]].<ref>{{ref-publicació\|nom = Pau \| cognom = Garcia i Fuster \| data = 14.09.2016\| publicació = Via Empresa\| url =https://www.viaempresa.cat/economia/estem-arribant-al-final-de-la-globalitzacio_21143_102.html\|article=L'economista Raphael Nagel denuncia els abusos dels grans capitals al llibre 'Turbocapitalismo: maestros de la quiebra'}}</ref><ref>{{ref-publicació\|url=http://www.elpuntavui.cat/economia/article/-/1006886-apple-no-pot-pagar-menys-que-una-parada-de-salsitxes.html?vermobil=0\| publicació = El Punt Avui \| nom =Adela \|cognom = Genís \|pàgina = 50\| article = “Apple no pot pagar menys que una parada de salsitxes”\|data = 25 de setembre de 2016 }}</ref> == Referències == {{Referències}}

Turbocapitalisme: diferència entre les revisions