Composició visual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.133.204.90. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 14:
La vertical es pot associar simbòlicament amb la connexió del cel amb el terra, del món diví amb l'humà. Per això s'associa amb valors d'espiritualitat, d'elevació i de superació. La vertical proporciona una sensació d'estabilitat, d'assentament.
 
L'horitzontal la relacionem amb l'hortizóhoritzó, la línia que separa el cel de la terra, amb el paisatge obert, el camp, el mar, el desert, el repòs, el descans i, fins i tot, amb el mort.
 
La línia obliqua causa sensació de tensió, ja que trenca amb el repòs de l'esquema anterior. Pot ser una línia que s'alça o que cau. Les dues línies obliqües tornen a equilibrar-se d'una manera tensa, a diferència de l'equilibri horitzontal-vertical, harmònic i anivellat.
Línia 20:
Una composició equilibrada, anivellada, és aquella en què els elements que la formen estan repartits de manera que les forces visuals que hi actuen es compensen entre si. Aquest tipus de composició pot ser estàtica o dinàmica.
 
L'equilibri estàtic està dominat per les hortizontalshoritzontals i les verticals.
 
Tradicionalment, s'ha considerat que els elements plàstics de qualsevol obra d'art havien d'estar equilibrats i en harmonia però una composició desequilibrada també pot ser interessant, ja que crea neguit, tendeix al dramatisme i l'exageració, i pot ser utilitzada per transmetre sensacions de màxima tensió i moviment.