Arxiu Comarcal del Baix Ebre: diferència entre les revisions

* [[Llibre de les Costums]]. El còdex del Llibre de les Costums (Consuetudines Dertusae) és, sense cap mena de dubte, la peça documental per excel·lència de l’Arxiu.<ref name=gencat/>

*Fotos de l'escola municipal de costura. El fons fotogràfic de Ramon Borrell consta de 2.949 imatges, la majoria fetes durant el primer terç del s. XX. Ramon Borrell (1869-1948) és considerat com un dels primers fotoperiodistes de Tortosa. En tot cas sí que és cert que és que és un dels primers fotògrafs de carrer, allunyat de la tònica del moment caracteritzada pels fotògrafs d’estudi. Vinculat al Centre Excursionista de l'Ateneu de Tortosa, va captar la vitalitat ciutadana del seu temps. Autor profusament difós, ja en vida, en moltes publicacions d’àmbit local. El seu ric llegat, compost de plaques de vidre originals, va ser adquirit per l’Ajuntament de Tortosa i forma part avui dels fons de l’Arxiu. La imatge escollida com a exemple (any 1928) capta el moment en què les alumnes de l’Escola Municipal de Costura, sota la supervisió de la professora Manolita Gimeno, vesteixen la geganta i els capgrossos de la festa major amb una nova vestimenta. A més d’aquest fons fotogràfic, on s’inclouen imatges d’altres fotògrafs com Bonaventura Masdeu, l’Arxiu conserva el fons de Luis Garcia Garrabella, Manuel Arribas, Gerard Vergés i les importants seccions fotogràfiques dels fons d’Eduard Solé i de Regiones Devastadas.<ref name=gencat/>

*Llibre de [[Clavari|clavaria]]. El fons de l’ajuntament de Tortosa disposa de sèries històriques força completes. Entre elles destaca la dels llibres de clavaria. Es tracta dels llibres d’administració general del govern municipal, la responsabilitat dels quals va a càrrec del clavari, que és un dels tres procuradors de la ciutat. Com que el govern municipal és anual (de maig a maig), els llibres de clavaria també ho són. Des del final del s. XIV s’estructuren sistemàticament entre ingressos i despeses. Dins dels ingressos (reebudes) s’anoten separadament les vendes de les imposicions, el que s’obté dels censals, el que s’obté dels corredors i ingressos varis o reebudes comunes. En l’apartat de les despeses s’anoten: les despeses corrents (dates comunes), els dons graciosos (el que s’esmerça en la caritat municipal), els sous dels càrrecs i funcionaris (salaris i beneficis) i un subapartat específic que són les despeses que ocasiona el manteniment del pont de barques sobre l’Ebre. Molts d’aquests llibres de clavaria porten a la coberta un parell d’escuts o senyals policromats. Un sempre és el de la ciutat de Tortosa (la torre emmerletada), l’altre és el del clavari. El volum escollit és el Llibre de Clavaria de 1403-1404 corresponent a l’administració de Pere Macip que apareix amb la representació d’una copa. Entremig dels dos escuts, un petit dibuix mig esborrat d’un pont fa referència al notari escrivà: Jaume dez Pont.<ref name=gencat/>

*Cartells de festa major. Dins de les col·leccions que són dipositades a l’Arxiu, la dels cartells destaca per la seva quantitat, més de 4.000, i varietat. Es tracta de cartells corresponents al conjunt de les Terres de l’Ebre i que majoritàriament, només amb alguna excepció, s’inicien a partir de la dècada de 1940. S’apleguen els cartells de les institucions públiques i de les entitats associatives, referits a esports, exposicions, festes, jornades culturals, concerts, teatre, pintura, etc... Més que pel valor artístic, que únicament el posseeixen alguns d’ells, la importància d’aquests cartells ve donada pel seu valor documental en tant que ens informen de les activitats socials dutes a terme al llarg dels anys. De les diferents temàtiques sobresurten les de les festes majors i les de les celebracions religioses. I, sens dubte, el disseny inconfusible de Bas marca el patró dels cartells dels anys 40 i 50 del segle XX. La imatge escollida, que caracteritza molt l’estil de l’època, fa referència al que va ser el primer certamen firal (1944), coincidint amb les festes majors de Tortosa. En principi es tractava d’un concurs de bestiar però que, de fet, va ser l’origen de la fira per excel·lència, de la qual ja s’han celebrat més d'una seixantena edicions.<ref name=gencat/>