Batalla de Kursk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Millora del text i detall dels preparatius.
Línia 75:
El segueixen com a models més lleugers i antics el [[PzKpfw III]], que tot i que el seu disseny datava dels anys trenta, encara s'usava desenvolupant un paper en els atacs gens menyspreable, ja que a partir de 1941 es varen començar a fer modificacions, sobretot en l'aspecte de l'armament, ja que aquest era força insuficient en les primeres versions. Segons el model podem trobar diversos canvis: En els models més primerencs, només havia una peça de 37 mm, que ben aviat es va quedar desfasada per l'arribada de carros cada vegada més pesants i més ben equipats. En el següent model, es va optar per augmentar-ne el calibre de la peça principal fins a 50 mm, i en els models posteriors, s'hi varen afegir planxes de blindatge a la zona superior i faldons als costats, per protegir el tren de rodament.
 
El [[PzKpfw IV]], es podria dir que era el germà gran de l'anterior; era lleugerament més gros, també pesava més. El seu disseny, igual que el seu company més petit datava dels anys trenta, però li donava l'oportunitat de rebre millores, ja que la seva torre era força espaiosa, cosa que es va aprofitar més tard en els models F2 i H per dotar-los d'un canó de 75mm llarg i igual que el Pz-III, de faldons i planxes de blindatge addicionals. Va ser el cavall de batalla de la Wehrmatch durant la resta del conflicte, i en aquesta batalla, en va formar el gros amb més de 850 unitats en servei. Tenia certes avantatges respecte al seu principal rival, com ara la potència de foc que trobem a partir del model F2, amb blindatge estaven igualats, però amb la resta el T-34 de model 1943 el superava, tant en ergonomiaautonomia com en disponibilitat com en autonomia, sense tenir en compte que el Pz-IV era moltforça més car de construir i sobretot no era tant senzill de fabricar com el seu rival soviètic que es produïa a un ritme exasperant per a la indústria de guerramolt sovièticaelevat, aquest ritme no el podria assolir mai.
 
La manca de blindats en les divisions Panzer, obligà a usar gran varietat de blindats, un d'ells és el [[PzKpfw 35(t)]], d'origen Txec, armat amb un canó de 37 mm certament insuficient, també hem de tenir en compte que aquest model data de la dècada dels trenta, època en la qual era un blindat temible, però com va passar amb la resta de tanc, en poc temps varen quedar desfasats enfront de tant el T-34 com el KV-1, que marcaren un nou camí al disseny dels blindats.
Línia 81:
Finalment tenim els carros pesants, que tot i no operar en grans nombres, si varen causar impacte. En primer lloc tenim el [[PzKpfw V Panther]], dotat d'un canó llarg de 75 mm, més potent que el que muntaven tant els [[StuG]] com els dels PzKpfw. IV i amb un pes de 45 tones. Va sorgir en resposta al T-34, i molts el consideren com el millor carro en la seva categoria, millor inclòs que el [[Panzer VI Tiger]], per estar més equilibrat. Les similituds amb el carro soviètic són força evidents, tant com el tipus de formes com en el disseny. Amb tot, a Kursk, varen fer una entrada en escena massa precipitada, ja que feia tan sols uns mesos que encara s'avaluava, i com passa amb tot el que és nou i no s'ha provat, no sempre actua de la manera prevista. Doncs els problemes mecànics el varen deixar inoperatiu en les primeres hores d'acció, amb tot, i va haver un nombre reduït que va entrar en acció, donant de sí un resultats magnífics. Una vegada es va acabar la batalla, i amb la retirada alemanya, els soviètics en varen capturar cert nombre, conservant-se un d'aquests exemplars al [[Kubinka Tank Museum|museu de Kubinka]].
 
El més famós i mític: El PzKpfw VI Tigre, armat amb el canó de [[Canó de 88 mm|88 mm Flak 36]], de gran poder destructiu, i de llarg abast. El seu blindatge també era temiblemolt gruixut per als estàndars de l'època, arribant fins als 100 mm dea la part gruixfrontal, amb tot, el preu que havia de pagar era un pes excessiu; 56 Tm, cosa que li provocava greus problemes a l'hora de maniobrar, tenint greus problemes amb el fang i el gel, i per arrodonir-ho, si era avariat, es necessitava un altre Tigre per remolcar-lo, ja que la resta de vehicles de l'inventari de la [[Wehrmacht]] eren del tot incapaços. Amb tot, es va caracteritzar per aconseguir gran eficiència, gràcies a les seves principals avantatges, sent temut tant pels soviètics com pels aliats occidentals fins a tal punt que molt sovint veien carros Tigre arreu, confonent-los amb els Pz. IV amb faldons. Aquesta gran eficiència no s'ha de confondre amb efectivitat a nivell estratègic, ja que era car, patia d'avaries i amb conseqüència molt escàs, anul·lant el seu impacte en la guerra. Només cal dir que des de mitjans de 1942 fins al 44 i escaig se'n varen construir poc més de 1300 unitats, mentre que de carros soviètics o britànico-estatunidencs, se'n varen construir per desenes de milers.
 
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 101III-Cantzler-077-39, Russland, Angehörige der Waffen-SS in einer Stellung.jpg|thumb|right|Els soldats alemanys es mouen al llarg d'una rasa antitanc, mentre que altres soldats es preparen per carregar]]