Diferència entre revisions de la pàgina «Pennsilvània»

Addició de limits de l'estat / Correcció d'errates menors
m
Etiqueta: editor de codi 2017
(Addició de limits de l'estat / Correcció d'errates menors)
{{Infotaula geografia política}}
'''Pennsilvània''' (en anglés, ''Pennsylvania''), denominada oficialment '''Mancomunitat de Pennsilvània''' (en anglés, ''Commonwealth of Pennsylvania''), és un [[Estats dels Estats Units|estat]] dels [[Estats Units]] d'[[Amèrica]], a la regió de l'[[Atlàntic Mitjà]]. Travessada pels [[Apalatxes]], la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de [[Estat de Nova York|Nova York]] al nord, [[Nova Jersey]] a l'est, [[Delaware]] al sud-est, [[Maryland]] al sud, [[Virgínia de l'Oest]] al sud-oest, [[Ohio]] a l'oest, el [[llac Erie]] i la província [[Canadà|canadenca]] d'[[Ontàrio]] al nord-oest.
 
Encara que els [[Suècia|suecs]] i els [[Països Baixos|neerlandesos]] van ser els primers colons [[Europa|europeus]], el rei [[Carles II d'Anglaterra]] li va fer concessió del territori al [[quàquer]] [[Anglaterra|anglès]] [[William Penn]] en [[1681]], que va fundar la colònia. L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de ''sylvania'', (del [[llatí medieval]], derivat del llatí ''silva'', 'selva, bosc' i el grec ''ia'', 'país'). El nom de l'estat significa "boscos de Penn". A la regió de l’Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants [[2010]]).
{{commonscat}}
 
Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pitts-burghPittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d’acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. Escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l’any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
 
És encara una regió poblada amb no molt grans colònies [[Amish]] i/o [[Mennonites]].
5

modificacions