Anoia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 53:
* [[Serra del Bruc]]
* [[Serra de la Llacuna]]
* [[Montserrat]] (el seu vessant sud-est, així, per exemple pertanyen a la comarca [[Sant Jeroni (Montserrat)|Sant Jeroni]], però no la zona del [[monestir de Montserrat|monestir]]).<ref name="edicionsjunior">Edicions Junior: Col·leccionable de la Geografia Comarcal de Catalunya, volum 1, pàgs. 168 a 178 ({{ISBN |84-7419-892-5}})</ref>
=== Rius ===
[[Fitxer:Riu Anoia - Igualada.JPG|thumb|El riu Anoia al seu pas per Igualada (març del 2011)]]
Línia 88:
De l'època romana es pot notar l'existència de diferents nuclis de poblament, especialment establerts en vil·les o grans explotacions, de les quals s'han trobat vestigis, especialment al pla, entorn de la ruta o camí que relligava Barcelona amb [[Lleida]], paral·lela a l'Anoia, al llarg de la comarca, del [[Congost (hidrografia)|congost]] de Capellades a [[la Panadella]]. El centre més notable identificat és el ''municipium Siegarrensis'', situat als Prats de Rei, que es descriu en parlar d'aquell sector comarcal. També cal citar uns vestigis, prop de Montbui, que posaren al descobert un [[hipocaust]] romà; una [[Vil·la romana de l'Espelt|vil·la romana en el lloc de l'Espelt]], en el terme d'Òdena, activa entre els segles I i III, en la qual s'han exhumat monedes i restes arquitectòniques i ornamentals diverses, així com un [[estuc]] policromat i un [[mosaic]] amb decoració geomètrica; també en el terme d'Òdena s'ha excavat l'estació tardoromana de Cal Sanador, en la qual s'han trobat restes de ceràmica grisa estampada.
 
Del llarg temps que va de l'època baix-romana a la reorganització del país, després de la recuperació i l'organització pels comtes i magnats dels comtats de Barcelona i d'[[Osona]]-[[Manresa]], no hi ha referències ni notícies concretes. El poblament devia ser escàs i el caràcter fronterer d'aquesta terra feia que la població i els assentaments no esdevinguessin mínimament estables fins a mitjan segle X. D'aquesta època cal destacar interessants jaciments de repoblament a Sant Martí de Sesgueioles, Calaf i els Prats de Rei, així com restes d'uns fons de cabana alt-medievals a la Tossa de Montbui.<ref name="GGCC">Fundació Enciclopèdia Catalana: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. tom. V. pàgs. 331 a 340 ({{ISBN |84-85194-20-9}})</ref>
 
=== La recuperació cristiana ===
Línia 577:
 
== Bibliografia ==
* Edicions Junior: Col·leccionable de la Geografia Comarcal de Catalunya, volum 1, pàgs. 168 a 178 ({{ISBN |84-7419-892-5}})
* Fundació Enciclopèdia Catalana: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. tom. V. pàgs. 331 a 340 ({{ISBN |84-85194-20-9}})
 
== Enllaços externs ==