Expedició Drake-Norris del 1589: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu paràmetre d'imatge repetit |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 14:
| escenari = [[La Corunya]], [[Lisboa]], [[Península Ibèrica|Costa ibèrica]] (en l'actualitat [[Galícia]] ([[Espanya]]) i [[Portugal]]
| casus =
| resultat = Decisiva victòria espanyola<ref name=el>Elliott p.333</ref><ref name="Morris, Terence Alan 1998 p. 335">Morris, Terence Alan (1998). ''Europe and England in the sixteenth century''. Routledge, p. 335. {{ISBN
| conseqüències = *La dinastia dels Habsburg espanyols segueix ocupant el tron portuguès<br/>
*La flota espanyola conserva la capacitat de fer la guerra<ref name=el/><ref name="Morris, Terence Alan 1998 p. 335"/><ref>Rowse, Alfred Leslie (1969). ''Tudor Cornwall: portrait of a society''. C. Scribner, p. 400</ref><ref>Una acció decisiva podria haver forçat a Felip II a seure a la taula de negociacions i evitar catorze anys de guerra contínua. En canvi, el rei va ser capaç d'utilitzar el breu respir per reconstruir les seves forces navals i a finals del 1589 Espanya ja tornava a tenir una flota atlàntica forta suficient per escortar els vaixells del tresor americà a casa". The Mariner's mirror, Volums 76-77. Society for Nautical Research., 1990</ref>
Línia 79:
[[Fitxer:Portrait of Philip II of Spain by Sofonisba Anguissola - 002b.jpg|thumb|esquerra|[[Felip II de Castella]]]]
[[Fitxer:Ark-Royal-1587.jpg|thumb|esquerra| [[Galió]] anglès [[HMS Ark Royal (1587)|Ark Royal]] de 1587]]
Essex va rebre ordres d'Elizabet perquè tornés a la cort, juntament amb la seva negativa a enviar reforços o [[maquinària de setge]], atès que la reina no tenia ganes de portar el pes principal de la guerra terrestre a Portugal. Per tant, es va decidir concentrar-se en el tercer objectiu de l'expedició, l'establiment d'una base permanent a les [[Açores]]. Però la campanya s'havia cobrat el seu preu. Les forces de Drake havien enxampat inicialment les autoritats espanyoles amb la guàrdia baixa, però Espanya ja havia preparat les seves defenses i els anglesos s'estaven desgastant i patien cada cop més a causa de les malalties. Dos vaixells mercants armats van ser sorpresos fore de Lisboa per nou galeres espanyoles, comandades per Alfonso Bazán. Un d'ells, el 'William', va ser salvat pel [[HMS Revenge (1577)|HMS ''Revenge'']] després d'haver estat abandonat per la seva tripulació, però la nau no tenia prou tripulació per navegar lluny després de la batalla i va haver de ser enfonsat. L'altra nau estava en flames després d'una llarga lluita i finalment es va enfonsar juntament amb el seu capità. Un dels tres vaixells que transportaven el complement del ''William'' va ser enfonsat amb tota la seva tripulació després de ser atacat pels vaixells de guerra espanyols.<ref>Cummins, John (1997). ''Francis Drake: Lives of a Hero''. Palgrave Macmillan, pàg 217. {{ISBN
Aviat es va entendre que qualsevol intent de desembarcar a les Açores no era possible, i Drake va fer un últim intent per recuperar la missió. En aquest punt, la majoria dels homes estaven fora de combat i només 2.000 eren aptes per a ser aplegats. El mal temps també havia danyat un seguit de naus. Mentre Norreys navegava cap a casa amb els malalts i ferits, Drake va fer una tria del que li quedava i va partir amb 20 vaixells a la caça de la flota del tresor. Va ser colpejat per una altra forta tempesta i va ser incapaç de dur a terme fins i tot aquesta tasca, i mentre [[Porto Santo]], a [[Madeira]], era saquejada, el seu vaixell insígnia, el ''Revenge'', es féu escàpol i gairebé es va enfonsar mentre conduïa a la resta de la flota de retorn a casa, a Plymouth.
Línia 92:
== Bibliografia ==
* Gorrochategui Santos, Luis. ''Contra Armada. La mayor catástrofe naval de la historia de Inglaterra'' (2011) Coedició del Ministeri de Defensa i E-lector. Madrid. {{ISBN
* Fernández Duro, Cesáreo (1972). ''Armada Española desde la Unión de los Reinos de Castilla y Aragón''. Museu Naval de Madrid, Institut d'Història i Cultura Naval, Tom III, Capítol III. Madrid.
* Rodríguez González, Agustín Ramón (2006). ''Victorias por mar de los españoles''. Biblioteca de Historia, Grafite Ediciones. Madrid. {{ISBN
* Martínez Ruiz, Enrique (2008). ''Los soldados del rey. los ejércitos de la monarquía hispánica (1480–1700)''. Editorial Actas. San Sebastián de los Reyes (Madrid). {{ISBN
* Graham, Winston. ''The Spanish Armadas'' (reimpressió, 2001), pp. 166ff. {{ISBN
* de Santiago y Gómez, José. ''Historia de Vigo y su Comarca'' (1896). Servei de Publicacions de la Diputació de Pontevedra (2005). Vigo. {{ISBN
* El relat més detallat, una epístola d'un participant en l'expedició, va ser publicat en 1589: ''A true coppie of a discourse written by a gentleman, employed in the late Voyage of Spain and Portingale ... '' El seu objectiu era restaurar el crèdit dels participants.
| |||