Arquitectura de l'antiga Grècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 79.108.201.122. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 62:
Els grecs eren molt aficionats al [[teatre]] i van construir per a això imposants edificacions. Eren sempre a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i s'assentaven al pendent d'un [[turó]]. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles. Amb aquest i altres artificis, aconseguien que als teatres poguessin acomodar-se fins a 15.000 espectadors, xifra que fins i tot avui sembla molt gran (el [[Liceu]], per exemple, quan va ser construït era el de més localitats de tota Europa, amb 3.500,<ref>[https://arauacustica.com/files/noticias/pdf_esp_122.pdf El Liceu farà el seu do de pit] {{ca}}</ref> i ni tan sols els teatres romans no van arribar a aquesta mida).
Neix amb finalitats religioses amb el culte a [[Dionís]], es construeix sobre un pendent on s'excavaven els seients per als espectadors. L'escenari o ''[[prosceni]]'', on actuaven els actors, estava precedit per una zona circular, l'''orchesta'', que servia com a reflector del [[so]], i on el [[cor (teatre)|cor]] cantava i ballava en relació amb l'acció física de l'actor. De vegades a l'<nowiki/>'''orchesta''' es col·locava el déu i l'altar de cerimònies. Al fons estava l'<nowiki/>'''escena''', amb tres portes simètriques, on es disposaven els elements escènics i on els romans posarien una altíssima paret. La graderia semicircular, anomenat ''teatre'', es realitza en pedra des del [[segle IV aC]].<ref name="repreteatral">Carles Batlle i altres, ''La representació teatral'', Editorial UOC, [[2011]]. {{ISBN
=== Monuments funeraris ===
| |||