Diferència entre revisions de la pàgina «Batalla de Bannockburn»

m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
El senyor de Gloucester va sol·licitar al rei atacar en aquell mateix moment, però aquest es va negar considerant-ho un acte de covardia. Aparentment el senyor de Gloucester va atacar de totes maneres per acabar empalat contra el bosc de llances escoceses juntament amb els seus homes. La mida de l'exèrcit anglès començava a ser un problema seriós, perquè van perdre un temps massa valuós preparant la formació d'atac.
 
Les tropes escoceses, al contrari, avançaren en bloc, empentant la massa enemiga. Els homes d'Edward estavan tan junts que si un queia era esclafat pels seus companys, i els arquers gal·lesos no tenien espai per disparar. Desesperats per tenir una bona visió de l'enemic, els arquers es desplaçaren cap a l'esquerra, però Robert Bruce s'havia anticipat i la seva cavalleria lleugera de 500 genets els va dispersar. El pànic dels arquers fugint per la seva vida es va contagiar a la infanteria anglesa que va començar a fugir.<ref>Ronald McNair Scott: ''Robert the Bruce, King of Scots'', Canongate 1996, p 159, {{ISBN |0-86241-616-7}}</ref>
 
Els crits eufòrics dels escocesos, que veien com l'enemic començava a fugir en desbandada, va atreure tots aquells que encara hi havia al campament, no necessàriament homes d'armes però servents, cuiners i d'altres que acompanyaven l'exèrcit, que prengueren tota mena d'armes i carregaren també contra l'enemic. Els anglesos es pensaren que aquests eren tropes fresques de reserva i perderen tota esperança. Alguns intentaren creuar el riu [[Forth]] però la majoria s'ofegà.<ref>Reese, p. 167</ref> Altres intentaren creuar de nou el Bannockburn, però a mesura que fugien pel terreny ple d'aigua i fang eren caçats sense pietat pels homes de Robert.<ref>Reese, p.167</ref>
383.797

modificacions