Boïlgues: diferència entre les revisions

Al llarg del curs del Boïlgues se succeeixen els bancals escalonats d'horta amb cultius de regadiu. Hi són especialment característiques les nogueres, que ja en el [[segle XVIII]] el botànic [[Antoni Josep Cavanilles i Palop|Cavanilles]] les qualificava de "monstruoses" per la seva mida. El seu curs també s'ha aprofitat tradicionalment per a l'establiment de molins fariners,<ref>Font: Raúl Eslava Blasco, [http://rincondeademuz.wikispaces.com/file/view/31-El+molino+harinero+de+Vallanca.pdf ''Los molinos harineros del Rincón de Ademuz (I): un intento de establecimiento en Vallanca''], a la revista ''ABABOL'', nº 31, any 2002.</ref> dels quals hi ha un bon nombre distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'època musulmana, com el molí de la Vila d'Ademús. També en dates més recents es va construir una xicoteta central elèctrica, en el curs mitjà, avui en desús. Un lloc per destacar és la ''Fuente del Tío Juan Manzano'' i l'Azud. A la vora del seu curs també van existir diverses ermites, com l'[[ermita de la Mare de Déu del Rosell d'Ademús]], que es troba poc abans de desembocar el Boïlgues al [[riu Túria]].<ref>Font: Raúl Eslava Blasco, ''Ademuz y su patrimonio histórico-artístico''. Ademús, 2007. {{ISBN |978-84-606-4251-0}} {{es}}</ref>