Comtat de Flandes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Línia 82:
[[Bruges]] i [[Gant]] n'eren les capitals històriques, [[Lilla]] era la capital de la ''Flandria Gallica'', la [[Flandes]] de parla francesa. Després de guerres successives, el comtat va perdre més d'un terç del territori vers els reis de França. L'actual [[Flandes francès]], part dels departaments [[Departament del Nord|del Nord]] i del [[Pas de Calais]], no coincideix gaire amb la Flandria Gallica com que té una part de parla neerlandesa, ara reduïda al [[Westhoek]]. Les «[[Quatre membres de Flandes]]»: Bruges, Gant, [[Ieper]] i el [[Franconat de Bruges]] en formaven les Estats provincials i tenien cadascú un reprensentant. Ans al contrari de molts altres províncies medievals, al comtat de Flandes els dos altres estaments (noblesa i clergat) no tenien seu als Estats.<ref>{{ref-web|url=http://search.arch.be/eac/eac-BE-A0500_107241_DUT|títol=Staten van Vlaanderen|consulta=11/6/2017|llengua=neerlandès|editor=Het Rijksarchief in België}}</ref>
 
== Uns comtes ==
El rei de França va donar Flandes Reial al primer comte [[Balduí I de Flandes]]<ref>{{GEC|0222405|Balduí I de Flandes}}</ref> anomenat «amb el braç de ferro» des de l'any 862. Volia crear així un para-xocs entre el seu regne i els invasors del Nord o els [[Víkings]]. El comtat va conèixer un primer auge al segle XII sota el comte [[Felip d'Alsàcia]] quan la indústria de la llana floria. Molts mercats coberts (''lakenhalle'') i torres de vila (''[[belfort (talaia)|belfort]]s'') es varen construir en aquesta època.
 
Línia 89:
Quan Maria de Borgonya morí el [[1482]] el comtat passà a son espòs Maximilià d'Àustria de la família dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Son fill, [[Felip I de Castella]], anomenat també [[Felip I de Castella|Felip el Bell]] va esdevenir comte, i el comtat feia part de les [[Disset Províncies]] reunit amb el ducat de Borgonya. D'aquest temps data la denominació «països baixos» (encara no era un nom d'un estat) en contrast amb els «països alts» de Borgonya. Les [[Disset Províncies]] van esdevenir una [[unió personal]]: el sobirà era al mateix temps comte de Flandes, duc de [[ducat de Brabant|Brabant]], comte d'Holanda, etcètera.
 
== El protestantisme i l'escissió dels Països Baixos ==
L'adveniment del [[protestantisme]], començat a [[Steenvoorde]] el [[1566]] va ser l'inici de la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] i finalment a l'escissió de les [[Disset Províncies]] amb la creació de la [[República de les Set Províncies Unides]]. Aquestes set van formar el nucli del futur regne dels [[Països Baixos]] del nord. Molts intel·lectuals, empresaris i artistes flamencs van fugir a les províncies del nord més tolerants i oberts al món que la teocràcia de la casa de [[Castella]] que conduïa un persecució amarga amb l'ajut d'una [[Inquisició]] feroç de tots que tenien idees diferents de l'ortodòxia ultramuntana. Aquest moviment massiu d'emigració va ser l'inici d'un període negre de pobresa i de decadència. Amb l'extinció de la branca castellana dels Habsburg, Flandes va tornar als austríacs.
 
== La fi d'un comtat gairebé mil·lenari ==
Mentrestant, els reis de França que somiaven de fronteres naturals rossegaven a la frontera sud del comtat, fins que la delimitació definitiva es va fixar el [[1678]] amb el [[Tractat de Nimega (1678)|tractat de Nimega]]. La [[República de les Set Províncies Unides]] va ocupar la riba esquerra de l'estuari de l'Escalda. Aquesta part, [[Flandes Zelandès]] va esdevenir una [[Terres de la Generalitat|Terra de la Generalitat]]. El [[1795]], França va envair i annexar tot el comtat, comprès [[Flandes Zelandès]].<ref name="gec"/> Era la fi d'un comtat gairebé mil·lenari. Després de la desfeta de [[Napoleó]] a [[Batalla de Waterloo|Waterloo]] el territori amb les fronteres de [[1678]] va fer part del [[Regne Unit dels Països Baixos]] i des del [[1830]] del [[Bèlgica|regne de Bèlgica]], reconegut definitivament després del [[Tractat de Londres (1839)]].
 
== Genealogia ==
 
*[[Balduí I Braç de Ferro]] 861-879
**[[Balduí II el Calb]] 879-918
Linha 141 ⟶ 140:
**[[Violant de Namur]], comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay > comtes de Namur
 
== Flandes contemporani ==
Avui [[Flandes]] és el nom de la [[Subdivisions de Bèlgica|regió autònoma]] de parla neerlandesa a [[Bèlgica]] de la qual només les províncies [[Flandes Occidental]] i [[Flandes Oriental]] eren parts del territori del comtat històric.
 
Linha 149 ⟶ 148:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* [http://www.wazamar.org/Nederlanden/graafschap-vl.htm Mapa (900-1350)]
* [http://www.nordpasdecalais.fr/reperes/France/Histoire/05/05-04.htm L'expansió francesa a Flandes]