Bronzino: diferència entre les revisions

L'any 1539 es va posar sota el patronatge dels [[Mèdici]], sent un dels molts artistes que es van triar per a les fastuoses decoracions fetes per a les esposalles del duc [[Cosme I de Mèdici]] amb [[Elionor de Toledo]], filla del [[Virrei de Nàpols]]. No va trigar molt a esdevenir el pintor oficial del duc i de la seua cort, lloc que mantindria durant la major part de la seua carrera. Els seus retrats, de figures estàtiques, elegants i refinades, exemples de freda arrogància i fermesa, van influir en l'evolució del retrat de [[Cort noble|cort]] europeu durant un segle. D'aquests retrats es van fer moltes versions i còpies de taller. També pintà Bronzino retrats idealitzats dels poetes [[Dant]] i [[Petrarca]]. Va involucrar-se de manera destacada en les activitats de l'[[Accademia del Disegno]] de Florència, de la qual va ser membre fundador l'any [[1563]]. El pintor [[Alessandro Allori]] va ser el seu deixeble preferit, de fet Bronzino vivia a la casa familiar d'Allori quan va morir a Florència l'any 1572 (Alessandro era pare de [[Cristofano Allori]]).<ref name="NG">Cecil Gould, The Sixteenth Century Italian Schools, National Gallery Catalogues, London 1975, {{ISBN |0-947645-22-5}}</ref> Rarament va abandonar Florència.