Diferència entre revisions de la pàgina «Cascada»

4 bytes afegits ,  fa 1 any
m
Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m (Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN)
Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.<ref name="fenh">{{ref-llibre|títol=The Family Encyclopedia of Natural History |editor1-first=Rosalind |editor1-last=Carreck |any=1982 |editorial=The Hamlyn Publishing Group |isbn=0711202257 |pàgines=246–248 }}</ref> En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre [[roca mare]] resistent, l'erosió ocorre lentament.<ref name="fenh"/><ref name="howstuff">http://geography.howstuffworks.com/terms-and-associations/waterfall.htm/printable</ref> A mesura que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió.<ref name="fenh"/> Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.<ref name="visual">http://www.classzone.com/books/earth_science/terc/content/visualizations/es1305/es1305page01.cfm?chapter_no=visualization</ref> La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.<ref name="fenh"/>
 
Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, [[Cascada Paulo Afonso]] i [[Cascada Khone]].<ref>Richard H. Beisel Jr., ''International Waterfall Classification System,'' Outskirts Press, 2006 {{ISBN |1-59800-340-2}}</ref>
 
== Vegeu també ==
383.797

modificacions