Castell de Boixadors: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Modifica |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 13:
| designacio1_data = 22/04/1949
}}
'''Castell de Boixadors''' és un edifici del municipi de [[Sant Pere Sallavinera]] (Anoia). És encimbellat dalt d'un turó en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d'accés a l'altiplà de [[Calaf]] i a la banda oriental del terme, a frec dels límits bagencs. Es troba a l'extrem occidental de la [[serra de Castelltallat]] (922 m), la qual emmarca, amb la [[serra de Rubió]] (837 m) al sud, el camí que comunicava la vall del [[riu Cardener|Cardener]] amb la del [[riu Segre|Segre]]. Era, per tant, un camí molt important en temps de reconquesta.<ref name="castcat">''Castell de Boixadors'' dins de ''La Catalunya Romànica. Volum 3''. Barcelona. Editorial Pòrtic, 1999. {{ISBN
Com a cim de 848 m., esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Línia 20:
El castell de Boixadors pertany al municipi de [[Sant Pere Sallavinera]], a l'[[Anoia]], ben a prop dels límits amb la comarca del [[Bages]] i a tocar del [[Solsonès]] i la [[Segarra]]. Al costat, s'alça l'església avui anomenada de [[Sant Pere de Boixadors]]. El conjunt està voltat de serres que s'enlairen fins a cotes que superen els 800 metres i que estructuren un conjunt de petites valls, agrestes i boscoses, plenes de torrents i rierols que desemboquen a la [[riera de Rajadell]]. El municipi de Sant Pere Sallavinera s'estén pel vessant sud del turó de Boixadors, la plana presidida pel nucli de [[la Fortesa]] i la vall que s'inicia entre els antics pobles de la [[La Llavinera|Llavinera]] i [[Puigdemàger]] i que té com a fondal la riera de Sant Pere, sobre la qual es troba el poble de Sant Pere Sallavinera, cap administratiu del municipi. Així, l'actual municipi és el resultat de la unió dels termes del [[castell de la Llavinera]], del castell de Boixadors i [[Castell de la Fortesa|de la Fortesa]].
El lloc de Boixadors està situat al capdamunt d'un turó en el qual s'hi emplacen el castell i, a llevant, en una plana situada als seus peus, l'església de Sant Pere. Tot el conjunt és dominat, des del punt més alt del turó, per la torre mestra del castell. Al voltant hi ha un seguit d'estructures, fruit de successives ampliacions, que han acabat ocupant tota la plataforma superior del turó de Boixadors, amb una superfície de gairebé 900 m².<ref name="diba">''Castell de Boixadors. Sant Pere Sallavinera. Memòria d'Arqueologia i Història'' dins de ''Col·lecció Documents de Treball''. Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis, 2008. {{ISBN
== Descripció ==
Línia 30:
El terme de Boixadors apareix documentat per primera vegada l'any 1014<ref name="patmapa"/> o 1015<ref name="castcat"/> segons la font. Fou senyorejat per la família dels Boixadors des del 1123, quan es documenta Berenguer Bonfill de Boixadors.<ref name="patmapa"/> Al segle XIV, juntament amb els termes de la Llavinera i la Fortesa, van formar la baronia o varvassoria de Boixadors. L'any 1425, en morir Ramon Berenguer de Boixadors sense descendència, la baronia va passar a una germana casada amb [[Arnau de Foixà i d'Orriols|Arnau de Foixà]]. Els Foixà-Boixadors van mantenir la baronia fins a la fi de les senyories jurisdiccionals al s. XIX. El document més antic referent a l'església data del 1015. Al s. XII apareix en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Del tronc principal dels senyors de Boixadors sortiren branques secundàries com els Foixà -boixadors que des del 1425 senyorejaven aquest castell que passà al domini dels Salvà el 1622 i als Xatmar el 1725.<ref name="patmapa"/>
Al s. XIX va perdre les funcions parroquials. El conjunt de l'església i del castell de Boixadors va ser declarat bé d'interès cultural el 1949. Cedit a l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera, des del 1971 la [[Diputació de Barcelona]] hi ha portat a terme diverses campanyes de restauració.<ref name="castcat">''Castell de Boixadors'' dins de ''La Catalunya Romànica. Volum 3''. Barcelona. Editorial Pòrtic, 1999. {{ISBN
== Galeria ==
| |||