Catedral de València: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 316:
La Capella de la Resurrecció, popularment coneguda com ''la Coveta'' es troba al reraltar de la catedral. Cap a l'any [[1510]]<ref name="Bérchez"/> es construí el magnífic pòrtic d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]]. El pòrtic s'adapta a l'enfront poligonal del presbiteri amb tres arcs, els dos laterals de mig punt i el central i més gran, rebaixat. S'articula amb pilars, columnes i entaulament, tot ornamentat amb elements renaixentistes que recorden els motius de l'[[orgue]] immediat (dissenyat per [[Yáñez de la Almedina]]), com ara, rètols als arcs, àguiles amb les ales desplegades i cap girat sobre [[Fistó|garlandes]] de carnosos fruits als [[carcanyol]]s, grotescos als daus de les pilastres (vasos amb peu d'urpa, [[Querubí|querubins]], [[Griu|grius]], [[Àguila|àguiles]], mascarons enfrontats, volutes vegetalitzades), rosetes a l'[[intradós]] dels arcs, els capitells són d'[[ordre compost]], [[Fust|fusts]] amb [[èntasi]], escotadures foliades i llaços suspesos.
 
Destaca el tractament estereotòmic del conjunt,<ref name="Bérchez">Bérchez, J., ''Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570)''. València, Bancaixa, 1994, pàg. 37 {{ISBN |84-87684-49-1}}</ref> amb la ubicació del pòric sobre una planta trasavada que obliga a disposar obliquament els arcs laterals en relació amb eel pla del parament. Aquestos ''[[Arc esbiaixat|arcs en esbiaix]]'' amb perspectiva fabricada, serien una de les primeres temptatives de declinar l'innovador estil, el renaixement, en l'art de tallar pedra, que fins aleshores només s'havia emprat en gòtic.
 
A l'interior de la capella hi ha un bell alt relleu renaixentista de la '''Resurrecció de Crist''', fet també en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de València [[Roderic de Borja]], futur papa [[Alexandre VI]], en memòria del seu oncle [[Calixt III]]. Conserva restes de policromia i del daurat que el decoraven i ha estat atribuït successivament a [[Damià Forment]], [[Pedro Berruguete]] i altres, però finalment s'ha documentat com de [[Gregorio Pardo]], fill de [[Felipe Vigarny]].<ref>[Josep Martínez Rondán. ''El retaule de la Resurrecció de la Seu de València''. Sagunt, 1998.</ref>
Línia 476:
* [[Ambrosio Cotes]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1596 al 1600
* [[Joan Baptista Comes]]. Mestre de Capella de la Catedral de València
* [[Vicent García (músic)|Vicent García]]. Mestre de Capella els anys ([...?])<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 25">*[[Enciclopèdia Espasa]] v. 25, pàg. 769, ({{ISBN |84-239-4525-1}})</ref>
* [[Francesc Navarro]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1644 al 1650
* [[Diego Pontac]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1650 al 1653