Revisió del 12:29, 27 abr 2018 modifica Isidre blanc (discussió \| contribucions) Autopatrullats 94.382 edits enllaç ← Edició anterior		Revisió del 19:36, 16 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 316: La Capella de la Resurrecció, popularment coneguda com ''la Coveta'' es troba al reraltar de la catedral. Cap a l'any [[1510]]<ref name="Bérchez"/> es construí el magnífic pòrtic d'[[Alabastre (mineral)\|alabastre]]. El pòrtic s'adapta a l'enfront poligonal del presbiteri amb tres arcs, els dos laterals de mig punt i el central i més gran, rebaixat. S'articula amb pilars, columnes i entaulament, tot ornamentat amb elements renaixentistes que recorden els motius de l'[[orgue]] immediat (dissenyat per [[Yáñez de la Almedina]]), com ara, rètols als arcs, àguiles amb les ales desplegades i cap girat sobre [[Fistó\|garlandes]] de carnosos fruits als [[carcanyol]]s, grotescos als daus de les pilastres (vasos amb peu d'urpa, [[Querubí\|querubins]], [[Griu\|grius]], [[Àguila\|àguiles]], mascarons enfrontats, volutes vegetalitzades), rosetes a l'[[intradós]] dels arcs, els capitells són d'[[ordre compost]], [[Fust\|fusts]] amb [[èntasi]], escotadures foliades i llaços suspesos. Destaca el tractament estereotòmic del conjunt,<ref name="Bérchez">Bérchez, J., ''Arquitectura renaixentista valenciana (1500-1570)''. València, Bancaixa, 1994, pàg. 37 {{ISBN \|84-87684-49-1}}</ref> amb la ubicació del pòric sobre una planta trasavada que obliga a disposar obliquament els arcs laterals en relació amb eel pla del parament. Aquestos ''[[Arc esbiaixat\|arcs en esbiaix]]'' amb perspectiva fabricada, serien una de les primeres temptatives de declinar l'innovador estil, el renaixement, en l'art de tallar pedra, que fins aleshores només s'havia emprat en gòtic. A l'interior de la capella hi ha un bell alt relleu renaixentista de la '''Resurrecció de Crist''', fet també en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de València [[Roderic de Borja]], futur papa [[Alexandre VI]], en memòria del seu oncle [[Calixt III]]. Conserva restes de policromia i del daurat que el decoraven i ha estat atribuït successivament a [[Damià Forment]], [[Pedro Berruguete]] i altres, però finalment s'ha documentat com de [[Gregorio Pardo]], fill de [[Felipe Vigarny]].<ref>[Josep Martínez Rondán. ''El retaule de la Resurrecció de la Seu de València''. Sagunt, 1998.</ref> Línia 476: * [[Ambrosio Cotes]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1596 al 1600 * [[Joan Baptista Comes]]. Mestre de Capella de la Catedral de València * [[Vicent García (músic)\|Vicent García]]. Mestre de Capella els anys ([...?])<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 25">[[Enciclopèdia Espasa]] v. 25, pàg. 769, ({{ISBN \|84-239-4525-1}})</ref> [[Francesc Navarro]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1644 al 1650 * [[Diego Pontac]]. Mestre de Capella de la Catedral de València des del 1650 al 1653

Catedral de València: diferència entre les revisions