Contracció uterina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referències|2 --> referències |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 11:
* '''Contraccions uterines a l'embaràs''': són dèbils i indolores.<ref name=encat/>
* '''[[Contraccions de Braxton Hicks]]''' o '''treball de part fals''': són contraccions aïllades o irregulars, tant en la seva duració com en intensitat, que poden aparèixer a partir de la sisena stmana d'embaràs, tot i que no solen ser perceptibles fins al segon o tercer trimestre. Tenen la funció de preparar i entrenar l'úter per al part i és important no confondre-les amb les contraccions de part als últims dies d'embaràs.<ref>[http://www.umm.edu/pregnancy_spanish/000131.htm Fals treball de part] University of Maryland Medical center. {{es}} {{en}}</ref> Aquestes contraccions es diferencien de les de part "vertader" en que no són cada cop més intenses, ni cada cop més properes i en què s'alleugen canviant de posició o caminant (mentre que les de part continuen encara que la dona estigui en moviment). No solen sentir-se a l'esquena, només al davant, mentre que les de part solen venir des de l'esquena cap endavant.<ref name=vanrell/>
* '''Contraccions de dilatació''': són cada vegada més intenses i més freqüents, i es mantenen encara que la dona camini. Poden aparèixer abans o després de trencar aigües. Indiquen que el coll uterí es comença a dilatar, però aquest no estarà completament dilatat, i llavors llest per al part, fins que no hi hagi també esoderaments. Pot haver una lleu pausa entre les contraccions de dilatació i les contraccions per a fer sortir el fetus.<ref name=vanrell>''Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats'', de J.A. Vanrell. Edicions Universitat de Barcelona, any 1996. {{ISBN
* '''[[Espoderament]]s''' i '''[[contraccions durant el part]]''': Els esoderaments són contraccions violentes de la zona abdominal coincidents amb la contracció uterina durant l'expulsió del fetus i tenen per objecte d'impulsar el [[fetus]]. Aquestes contraccions uterines són involuntàries, intermitents, rítmiques, totals, [[dolor]]oses i progressives en la seva durada i intensitat.<ref name=encat/> S'inicien quan el coll uterí s'ha dilatat completament i comencen a perdre intensitat quan surt el nadó i la resta de líquid amniòtic, acabant quan finalitza totalment el part. En un part normal pot durar fins a una hora en una dona que pareix per primera vegada i només uns minuts en dones que ja han tingut algun infant.<ref name=vanrell/>
* '''Contraccions just després de l'expulsió del fetus''': provoquen el despreniment de la [[placenta]] i la formació del globus uterí.<ref name=encat/> Les contraccions uterines atenyen el màxim d'intensitat, durada i freqüència durant el part.<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env Contracció uterina] [[Termcat]]</ref>
Línia 21:
== Fisiologia de les contraccions uterines ==
Al final de l'embaràs, el fetus està localitzat a la part més baixa de la panxa, cosa que fa que, pel seu pes, pressioni el coll uterí, o [[Coll uterí|cèrvix]], de la [[mare]]. Aquest cèrvix ha esdevingut molt [[mal·leable|fàcilment deformable]] al llarg de l'embaràs gràcies a l'acció de les [[hormones]] [[prostaglandines]] i [[relaxina]], que també s'encarreguen de relaxar els lligaments pelvians per a poder fer lloc al fetus, la [[bossa amniòtica]] i la placenta. És justament la pressió que fa el fetus contra el cèrvix el que desencadena les primeres contraccions uterines, que fan que el cap del fetus (la part més pesanta) estigui cada cop més avall a la pelvis. Aquestes contraccions a l'embaràs es desplacen en forma d'ona de la part superior a la inferior de l'úter.<ref name=mezquitapla>''Fisiologia de la reproducció i desenvolupament humà'', de Jovita Mezquita Pla. Edicions Universitat de Barcelona, any 2009. {{ISBN
La pressió del cap del fetus sobre la cèrvix i la dilatació cervical provoquen l'estirament de les fibres musculars, i aquest estirament posa en marxa un reflex que s'anomena ''[[reflex de Ferguson]]'', que estimula la producció de l'hormona [[oxitocina]]. Aquesta hormona actua sobre l'úter provocant-li contraccions musculars. Així, s'inicia una espiral cíclica a la qual les contraccions produeixen més estirament de la cèrvix, aquesta estimula l'oxitocina i la darrera augmenta les contraccions; de manera que les contraccions van augmentant de manera progressiva i creixent. També es van fent cada cop més regulars. Un cop arribat aquest punt, el cicle només pot aturar-se per mitjà del part.<ref name=mezquitapla/>
| |||