Conversió de l'aigua en vi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 1:
[[Fitxer:Giotto - Scrovegni - -24- - Marriage at Cana.jpg|thumb|right|280px|''Les noces de Canà'' de [[Giotto di Bondone|Giotto]], segle XIV]]
 
La '''conversió de l'aigua en vi''' durant les '''bodes o noces de Canà''' és el primer [[miracle de Jesús]] a l'[[Evangeli segons Joan]].<ref>H. Van der Loos, 1965 ''The Miracles of Jesus'', E.J. Brill Press, Netherlands page 599</ref><ref>Dmitri Royster 1999 ''The miracles of Christ'' {{ISBN |0-88141-193-0}} page 71</ref>
 
A la narració bíblica, Jesús i [[Maria, mare de Jesús|sa mare]] varen ser convidats a un casament i quan s'acabà el vi, Jesús va fer el miracle de convertir aigua en vi.
Línia 19:
La història ha tingut importància considerable en el desenvolupament de la [[teologia pastoral]] cristiana. La narració de l'evangeli en què Jesús és convidat i assisteix a un casament i fa servir el seu poder diví per a salvar la festa del desastre es consideren una evidència de la seva aprovació de les noces [[matrimoni|matrimonials]] i altres celebracions terrenals. Això contrasta, per exemple, amb el punt de vista més auster de [[Pau de Tars|Sant Pau]], com s'observa als {{citar Bíblia|1 Corintis|7}}. També es fa servir com a argument contra el [[Moviment per la Temprança]], d'arrels radicals cristianes.<ref>Geisler, N. L. (1982), A Christian Perspective on Wine-Drinking. ''Bibliotheca Sacra, 49''</ref>
 
El miracle també es pot veure com l'[[antítesi]] del primer miracle públic de [[Moisès]] [[deu plagues|que converteix l'aigua del Nil en sang]]. Això establiria un enllaç simbòlic entre Moisès com el primer salvador dels jueus a través de la seva fugida des d'Egipte i Jesús com el salvador espiritual de totes la humanitat.<ref>Day, Bill. The Moses Connection in John's Gospel. Mariner Publishing (1997) {{ISBN |0-9662080-0-5}}</ref>
 
== Visió dels mormons ==
En contra del corrent principal de l'actual creença [[Mormona]], el líder mormó [[Orson Hyde]] ensenyava que el matrimoni a Canà era el mateix casament de Jesús, que Jesús era un [[poligàmia|polígam]] i que les germanes [[Maria Magdalena]] i [[Marta de Betània|Marta]] així com una altra Maria eren les seves esposes.<ref>Orson Hyde, Conference message, October 6, 1854, Journal of Discourses 2:82</ref><ref>''Inside Today's Mormonism'' by Richard Abanes 2007 {{ISBN |0-7369-1968-6}} page 239</ref><ref>''A Disparity in Doctrine and Theology'' by E Roberts 2011 ISBN 1-4497-1210-X page 54</ref> Aquestes ensenyances mai no s'han acceptat com a part de la doctrina mormona oficial de l'[[Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies]] i no es considera veritable per la immensa majoria dels mormons d'avui.<ref>{{ref-web|url=http://www.lightplanet.com/response/answers/jesus-married.htm |títol=Was Jesus Married? |nom=Stephen R. |cognom=Gibson |editor=Lightplanet.com |llengua=anglès |consulta=20-01-2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.lightplanet.com/mormons/basic/christ/jesus_married.html |títol=Was Jesus Married? |editor=Lightplanet.com |llengua=anglès |consulta=20-01-2013}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://newsroom.lds.org/article/approaching-mormon-doctrine |títol=Guidelines regarding how statements by past church leaders affect modern-day church doctrine |editor=Newsroom.lds.org |data=04-05-2007|llengua=anglès |consulta=20-01-2013}}</ref> El crític antimormó Floyd McElveen argumenta en contra d'aquesta hipòtesi basada en {{Citar Bíblia|Joan|2|8|10}} que manifesta que el mestre de cerimònies de la festa (desconeixedor del miracle) felicitava "el nuvi" pel vi, no a Jesús i que tal com se cita a {{Citar Bíblia|Joan|2|2}}: "També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles", i un no es convida al seu propi casament.<ref>''The Mormon illusion'' by Floyd C. McElveen 1997 {{ISBN |978-0-8254-3192-0}} page 107</ref>
 
== Geografia i arqueologia ==
[[Fitxer:Kafr Kanna BW 1.JPG|thumb|220px|L'"[[Església de les noces de Caná|Església del casament]]" a [[Kafr Kanna]], [[Israel]], un lloc de pelegrinatge què molts cristians creuen que és el lloc del casament Bíblic]]
La localització exacta de Canà ha estat subjecte de debat entre els investigadors.<ref>''Jesus and archaeology'' by James H. Charlesworth 2006 ISBN 0-8028-4880-X pages 540-541</ref> Recentment s'ha mantingut que, com que l'[[Evangeli segons Joan|Evangeli de Joan]] s'adreçava a cristians jueus de l'època, no és probable que l'evangelista esmentara un lloc inexistent. Els pobles de [[Galilea]] candidats a ser el Canà històric són: [[Kafr Kanna]], Kenet-l-Jalil (també anomenat Khirbet Kana) i Ain Kana a Israel i [[Qana]] al Líban.<ref>''Eerdmans Dictionary of the Bible'' 2000 (en anglès). {{ISBN |90-5356-503-5}} pàg. 212</ref>
 
Segons l'[[Enciclopèdia Catòlica]] de 1914, una antiga tradició del segle VIII identificava Canà amb la ciutat àrab moderna de Kafr Kanna, uns 7&nbsp;km al nord-est de [[Natzaret]], [[Israel]].<ref name=CathCana >{{ref-web|url=http://www.newadvent.org/cathen/03226a.htm |títol=Catholic encyclopedia: Cana|llengua=anglès |editor=Newadvent.org |data=1908-11-01 |consulta=20-01-2013}}</ref> Investigadors actuals han suggerit alternatives, incloent-hi el poble en ruïnes de Kenet-el-Jalil (també conegut com a Khirbet Kana), 9&nbsp;km més al nord, i Ain Kana, que és més proper a [[Natzaret]] i considerat per alguns com el millor candidat en termes etimològics. Mentre que el poble de [[Qana]], al sud del [[Líban]], es considera un candidat improbable per la seva localització, tot i ser considerat el lloc correcte per molts cristians libanesos locals.