Cuito Cuanavale: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 8:
'''Cuito Cuanavale''' és un [[Municipis d'Angola|municipi]] de la [[províncies d'Angola|província]] de [[Cuando Cubango]]. Té una extensió de 35.610 km² i 38.836 habitants.<ref>[https://web.archive.org/web/20160509172727/http://unstats.un.org/unsd/demographic/sources/census/wphc/Angola/Angola%202014%20Census.pdf Cuito Cuanavale] al web del cens d'Angola</ref> Comprèn les comunes de Cuito Cuanavale, Longa, Lupire e Baixo Longa. Limita al nord amb el municipi de [[Luchazes]], a l'est amb el municipi de [[Mavinga]], al sud amb el municipi de [[Nancova]] i a l'oest amb els municipis de [[Menongue]] i [[Chitembo]].
== Importància històrica ==
Durant la [[Guerra Civil angolesa]] la ciutat va estar en territori controlat per [[UNITA]],<ref name="guerra">Varis, ''Historia de la Guerra'' — ''The Times'' (Atles), [[La esfera de los libros]], [[Madrid]], [[2006]], {{ISBN |84-9734-505-3}}</ref> però el govern de [[Luanda]] la va mantenir sota el seu poder.
 
Va ser durament atacada per tropes sud-africanes i d'UNITA en [[1988]] i defensada per l'exèrcit angolès i després pel cubà, en menor mesura per la [[SWAPO]]. S'hi va lliurar la [[batalla de Cuito Cuanavale]], la major de la història d'Àfrica subsahariana. La ciutat fou assetjada pels sud-africans,<ref name="namibia">Bill i Andrea Revilio, ''Namibia'', New Holland (publishers) Ltd, [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], revisió en castellà de [[1999]], {{ISBN |3-8290-1097-4}}</ref> però finalment va continuar a poder del govern. Les SWAPO mai van estar prop de Cuito Cuanavale.
 
La [[batalla de Cuito Cuanavale]] va ocórrer el [[23 de març]] de [[1988]] i el seu desenllaç amb l'ajuda dels internacionalistes cubans al comandament de [[Leopoldo Cintra Frías]] va suposar l'ensulsiada de les llavors forces militars de l'[[apartheid]] de [[Sud-àfrica]], i les va obligar iniciar converses quatripartites que va portar a la signatura de l'[[acord de Nova York]] que va suposar la independència de [[Namíbia]].<ref> [http://www.portalangop.co.ao/motix/es_es/noticias/politica/2008/4/22/discurso-del-presidente-jose-eduardo-aplaudido-cape-town,92cd6b01-f02c-417a-9477-272bbbe27b78.html Discurso del Presidente José Eduardo aplaudido en Cape Town], Angola Press</ref>